El procés de compra d’un consumidor cultural

1

(c) Facebook “Catalunya aixeca el teló”

La temporada ha començat. No només la d’espectacles i exposicions, sinó la de feina i les escoles (les veritables institucions que decideixen quan és 1 de setembre).

Amb l’inici de temporada em pregunto a quins espectacles  escènics i musicals hi podria anar d’aquí al proper oasi nadalenc. És a dir, al meu cap el procés de compra de nous espectacles ha començat.

Els meus gustos estan definits, però també estic interessat en ampliar horitzons en alguna nova direcció.

Estic al cas o busco informació d’equipaments referencials, de proximitat i a Barcelona. A la meva proximitat (Baix Llobregat) la veritat és que trobo a faltar més referències. Sort de l’Atrium Viladecans.

Els espectacles que em desperten alguna expectativa especial ho fan pel seu repertori i intèrprets. Depèn del gènere o subgènere em fixo més en un factor o un altre, però és la suma la que em mou. Una recomanació d’un amic o conegut amb criteri respectat (física o a les xarxes) implica una automàtica atenció.

Dels espectacles que superen aquesta primera “fase eliminatòria” busco més informació. Normalment a les webs dels equipaments. I sovint la informació que trobo és insatisfactòria: les companyies no saben parlar de si mateixes, i els equipaments s’adrecen a usuaris experts o a la crítica o a la resta del sector. La informació que em faciliten poques vegades m’és útil per discriminar (quan no està plena d’spoilers!).

Si hi ha vídeos, els miro. Si us plau: que durin 1 minut, 3 màxim! Que siguin un tràiler, no un resum, i que tinguin qualitat tècnica suficient. Es tracta de motivar a l’espectador, només d’això i de res més.

Alguns espectacles cauen a aquesta fase de grups. La informació i criteri serviran per explicar les diferents propostes a la persona amb la qual hi voldria anar. És un debat familiar en el què es conjuguen gustos propers però diferents, i una de les parts pot suggerir buscar més música que a la temporada anterior, per exemple.

La programació familiar és la primera en ser consensuada. I la meva filla comença a aficionar-se als vídeos, que veurà repetides vegades.

Per a la resta els horaris són un aspecte crític. Disposarem de cangur, voluntari o professional? Els diumenges a la tarda, en general els horaris més europeus, sumen punts a favor. També revisem el calendari, les coincidències amb altres activitats familiars o altres propostes d’oci.

Finalment tenim una selecció feta i dates reservades.

Ara avaluem el pressupost que implica.

No seré jo qui digui que anar al teatre o a un concert és car: no ho és si pensem en els costos que pot implicar portar endavant una producció (hi he treballat i en sóc ben conscient). Però no és menys cert que alguns espectacles seleccionats ens poden implicar una despesa global de 120 € en un vespre (2 entrades + transport o pàrquing + cangur). I el pressupost total té un límit. No explícit, però el té.

Prioritzem la selecció. Busquem formes d’abonament que ens permetin anar a més espectacles amb el mateix pressupost. Algunes ens encaixen, altres ens exigeixen més disponibilitat de la que tenim.

I, ara sí, comprem.

Les dates dels espectacles es guarden amb expectació i ganes de gaudir. Confiança en que alguns dels espectacles ens deixaran tant bon gust de boca com els destacats de la temporada de la que en feia memòria a aquest article.

Reflexions com aquesta les posem en comú a TekneCultura internament, amb l’objectiu d’entendre i de saber-nos posar a les sabates dels espectadors. En aquest resumit procés de compra hi ha explícitament o implícita més de 50 decisions o barreres a superar! En tots aquests punts podem pensar en com actuar-hi, en com fer-ho el fàcil. Necessitem empatia (a més de dades) per a analitzar i idear insights que siguin valuosos per als nostres clients.

Continuarem recollint més reflexions al voltant del procés de decisió d’assistir a uns determinats espectacles, segurs com estem que hi ha tants processos de compra com espectadors.

 

Entrades relacionades