Els dies més feliços són aquells que ens fan savis

Casa de la Cultura de la Municipalidad de La Cisterna © Pepe Zapata

Casa de la Cultura de la Municipalidad de La Cisterna. © Pepe Zapata

Fa molt poc vaig tenir la immensa fortuna de ser convidat pel Centro Cultural de España en Santiago de Chile [@CEESantiago] a participar com a docent en unes Jornades de formació de funcionaris i gestors culturals municipals xilens, en el marc del programa ACERCA de capacitació per al desenvolupament en el sector cultural de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo – AECID [@AECID_es] i la Fundación Inter y Para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas – FIIAPP  [@FIIAPP].

En aquestes Jornades, organitzades pel programa Red Cultura [@redculturacl] del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes – CNCA [@consejocultura], que es van fer a la Casa de la Cultura Víctor Jara de la Municipalidad de La Cisterna, al sur de Santiago, el meu company Pedro Canut, d’Ariadna Proyectos Culturales, va centrar la seva intervenció en explicar el concepte de planificació estratègica aplicat a la cultura i al desenvolupament.
En el meu cas, l’objectiu del meu workshop consistia en dotar als companys xilens d’instruments i metodologia de treball en l’àmbit del màrqueting cultural i de la formació de públics.

Com acostuma a passar en aquestes situacions, sense cap mena de dubtes vaig ser jo el qui va aprendre més que els participants en el programa. Compartir experiències amb responsables culturals de realitats tan diferents com les de les comunes de regions com ara Antofagasta, Arica i Parina, Biobío, Coquimbo, Los Lagos, Maule, O’Higgins, Tarapacao o Valparaíso, en un país amb una extensió de nord a sud de més de 4.000 km, suposa topar de cop amb una nova realitat en la que la mediació cultural, la formació i el desenvolupament d’audiències tenen molt a veure amb l’educació de la ciutadania. L’exercici d’adaptar teoria i pràctica de la gestió cultural al cas d’un país amb una geografia tan peculiar, amb poblacions molt disperses en el territori, delimitat per l’oceà, el desert, la serralada andina o els gels antàrtics, suposa propiciar un diàleg continu amb els vertaders artífexs d’aquest procés de mediació. També permet confirmar, una vegada més, que en gestió de públics no hi ha regles màgiques, sino molta prova-error. I que la clau està en tractar d’implementar accions adequades a cada context sociocultural, adaptant iniciatives exitoses d’altres realitats i aplicant grans dosis de constància i perseverança per tirar-les endavant.

 

Article "Diez mil butacas en Santiago: el desafío que viene para salas y teatros" © El Mercurio

Article “Diez mil butacas en Santiago: el desafío que viene para salas y teatros”. © El Mercurio

El contrast es viu en el mateix país. El dia següent de la meva arribada a Xile, el diari El Mercurio obria la secció de Cultura amb el titular “Diez mil butacas en Santiago: el desafío que viene para salas y teatros”, arran del projecte d’ampliació del Centro GAM   [@centroGAM] de Santiago amb una nova sala amb capacitat per a 1.800 localitats. La qüestió, que també ens podem fer en el nostre propi entorn, és saber si l’oferta està adaptada realment a la demanda. Dit d’altra manera: “hay cama pa’ tanta gente” en una ciutat com Santiago, que arribarà a las 11.000 butaques teatrals ben aviat? La clau, una vegada més, la proposa l’imprescindible Javier Ibacache [@Ibacache] a l’article citat: “La pregunta és com ho fem per atraure més públics? Amb més estratègies i professionals amb dedicació. Crec que existeix una falta de coneixement sobre el màrqueting cultural i l’impacte que pot generar en el públic“.

Entrada del públic a la platea del CA 660 de Santiago de Chile. El públic acabaria omplint tota la sala. © Pepe Zapata

Entrada del públic a la platea del CA 660 de Santiago de Chile. El públic acabaria omplint tota la sala. © Pepe Zapata

Com podem comprovar, el tema és universal. Vaig tenir ocasió de contrastar-ho amb responsables d’equipaments culturals de Santiago de Chile com ara el mateix GAM  [@centroGAM], la Fundación Teatro a Mil [@fundteatroamil], el Centro Cultural Diana [@dianacultural], la Fundación Cultural de Providencia [@CulturaProvi], Corpartes Teatro CA660 [@CorpArtes], el Centro Cultural Mori [@CentroMori], la Red de Salas de Teatro   [@RedSalasTeatro], el Centro de Creación y Residencia NAVE [@navechile], o el Centro de Creación Infante 1415 [@Infante1415]. He de confessar que vaig tenir un cert déjà vu, recordant el que ens passava al nostre país fa 7 o 8 anys, quan els responsables de màrqueting dels centres escènics vèiem absolutament limitades les nostres possibilitats de gestionar públics perquè no disposàvem de dades suficients per fer-ho, degut a que els sistemes de venda d’entrades no ens passaven aquesta informació. Ho recordes? La predisposició compartida entre els companys xilens és justament la de negociar amb les empreses de ticketing del país la possibilitat de disposar d’aquestes dades, en un mercat dominat per firmes com ara PuntoTicket, DaleTicketPassLine o Ticketek.

Es tracta, sens dubte, d’una oportunitat immillorable per a empreses d’aquí, interessades en introduir-se en el país sud-americà, aportant la seva expertise en aquest terreny. La qüestió és que la necessitat de prendre decisions estratègiques sobre els públics de la cultura a partir de la informació que generen les dades, així com implementar accions de màrqueting relacional per generar i consolidar comunitats al voltant dels nostres projectes culturals, és absolutament universal.

Deia Gabriela Mistral que “els dies més feliços són aquells que ens fan savis”. Permetem doncs que l’intercanvi d’idees i d’experiències amb companys d’altres entorns, tant geogràfics como sectorials, ens ajudin a aprendre i, sobre tot, a re-aprendre. I a carregar bateries per a seguir treballant, apassionadament, per als públics de la cultura.

 

Entrades relacionades