Guia de supervivència per a professionals de l’efímer. Part I.

 

Perfils i competències professionals dels gestors d’equipaments escènics (extracte de la ponència de Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura a Mercartes. Valladolid, 7 de novembre de 2014)

Som conscients del context socioeconòmic que ens envolta, de l’escassetat de recursos disponibles, de la necessitat de readaptar constantment les nostres organitzacions a un nou paradigma de gestió en què la premissa màxima és el canvi constant. Siguem conscients de que…

 

  • Vivim en un món globalment hiperconnectat. Les distàncies s’han escurçat i les possibilitats de comunicació han crescut exponencialment. La diversitat i l’adaptabilitat al context hi són al centre neuràlgic de totes les organitzacions.
  • Compartim en una societat digital. Les dades i la informació ens ofereixen la possibilitat i l’habilitat d’interpretar la realitat com mai fins ara.
  • Estem envoltats de màquines i sistemes cada vegada més intel·ligents. La tecnologia pot ajudar a augmentar i ampliar les nostres pròpies capacitats.
  • Assistim a una ecologia dels nous mitjans de comunicació, el que comporta un nou aprenentatge comunicacional, una realfabetització en la que la visualització de la informació constitueix la nova llengua vernacla.
  • Ens aboquem a una societat d’extrema longevitat. Cada vegada vigim més i millor. I la piràmide demogràfica que se’ns acosta conformarà nous contextos socials i de treball.
  • Treballem en organitzacions xarxa, en les quals les eines de comunicació social estan possibilitant un àmbit d’actuació cada vegada més global, així com noves formes de producció i de creació de valor.

Fets els aclariments previs, aquí teniu algunes agrupacions de perfils i competències professionals, així com alguns factors actitudinals, desitjables en tota estructura de gestió:

 

A. A nivell estratègic

B. En relació amb els públics

C. Respecte de la societat digital

D. Sobre metodologia de treball

E. I alguns “imperdibles” per rematar

 

Comparteixo un consell que em va donar el meu avi quan jo marxava de viatge: “Pepe, ves a compte per aquests mons de Déu i porta sempre a la butxaca una d’aquelles navalles suïsses. Mai saps quan la necessitaràs.” Doncs això, portem ben a mà una navalla multiusos; no sé si navalla suïssa, però multiusos, segur. I que inclogui el màxim de funcionalitats:

  • Navalla –pròpiament dita- per a adquirir seguretat, per a saber que si venen ma donades amb ella tindrem una aliada, i –per descomptat- per a “rajar” [quant ens agrada!].
  • Tornavís per a prémer o afluixar en qualsevol negociació, per a tensar i destensar quan l’ocasió ho requereixi, i per a fixar estratègies i objectius.
  • Palanca per a ajudar a projectar i rellançar idees i projectes, per a obrir portes quan sigui necessari.
  • Tisores per a taller en sec [que de retallar ja s’encarreguen altres].
  • Obrellaunes per a vèncer tot tipus de traves i –valgui la redundància- per a donar la llauna, donar molt la llauna, per a persistir, perseverar i convèncer.
  • Llima per a suavitzar tot tipus d’asprors.
  • I llevataps per a donar voltes i més voltes a les nostres idees, per a sacsejar la “generació Tap” –gestors i treballadors de la cultura que porten dècades treballant de la mateixa manera, amb la mateixa inèrcia- i, per descomptat, per destapar de tant en tant una bona ampolla per a celebrar –a poder ser amb els nostres públics- la sort de treballar en arts escèniques.

 

Artista convidat:

Super, Superman, Miguel Bosé

 

Entrades relacionades