Internet és cada vegada més mòbil

4742869256_8d8e8e67e3_b

 

Internet és cada vegada més mòbil, com ens demostra el darrer estudi de l’audiència d’Internet a l’Estudio General de Mitjans (EGM). No en va l’estat espanyol lidera a Europa el ranking de penetració de telèfons intel·ligents segons Comscore.

La nostra estratègia de continguts, doncs, ha de tenir-ho en compte. I, progressivament, dotar de més recursos i importància a tot el que passa o pot passar a través del mòbil.

El primer punt és la nostra primera carta de presentació amb el públic, la pàgina web. Necessitem webs responsives, que s’adapten per ser amables a totes les dimensions de pantalles. I si som un equipament i venem entrades, el nostre sistema de ticketing també ha de ser navegable a través del mòbil i la tableta.

D’altra banda, els nostres mails han d’estar dissenyats sabent que gran part del públic els rebrà a un dispositiu mòbil. El software de gestió d’email màrqueting que més utilitzem, MailChimp, facilita una eina útil en el procés d’elaboració del mail: una finestra on veure com el nostre disseny es veurà a diverses pantalles.

Per reforçar la idea de la importància de dissenyar els mails pensant en els mòbil (apart dels estudis estadístics com el citat a l’inici) us podem aportar la nostra pròpia experiència. Hem vist com, en el darrer any, el percentatge de receptors de mail en el mòbil ha passat de xifres al voltant del 30% a ser majoritari (més del 50% en tots els llistats que gestionem). I la tendència de creixement es manté.

Com expliquem a aquest altre article, la diferenciació entre receptors dels mails (en el mòbil o en ordinador d’escriptori) ens permet una segmentació ben senzilla que podem utilitzar per millorar les ratis d’obertura, clic o conversió.

Fins ara hem parlat de continguts que ja teníem abans de la irrupció dels telèfons mòbils. Val la pena que ara elaborem els nostres continguts tenint en compte que la nostra comunitat cada vegada està més connectada amb nosaltres a través d’ells. Però també podem crear continguts nous pensats justament per a aquest nou canal de comunicació i contacte (que, recordem, acompanya al nostre usuari/participant pràcticament 24 hores al dia, 7 dies a la setmana).

Han començat a aparèixer plataformes que ofereixen serveis de màrqueting mòbil que poden ser interessants. Permeten generar programes de punts de fidelització a costos assumibles i escalables segons la seva utilització; enviar missatges emergents al mòbil; o utilitzar el mòbil per efectuar reserves o com a receptor de l’entrada per ser directament validada. Per si voleu investigar, dos exemples serien Quomai i Uniclau.

N’hi ha d’altres, i en els propers mesos veurem emergir diverses plataformes que de ben segur seran molt interessants per a la cultura. Atenció també a la geolocalització a través del mòbil i la interacció que comportarà.

També podem desenvolupar o comprar la nostra pròpia aplicació. En aquest sentit, la nostra opinió és que una app ha de fer una aportació de valor: facilitar l’accés; aportar continguts diferenciats i adaptats; sumar elements de gamificació; facilitar-nos dades i estadístiques interessants; facilitar la interacció… Per tant, hem de pensar bé la decisió i no confondre finalitat i mitjà. Optem per fer una aplicació si el que volem és una funcionalitat que valorem i que no ens poden aportar altres canals. Una aplicació no és (ni substitueix) un web. Un web responsiu pot complir les funcions d’una app senzilla.

Més enllà del màrqueting, als equipaments els mòbils tenen i tindran molts altres usos. Són ja una eina imprescindible del gestor cultural. Sempre amb el mòbil a mà, per exemple per fer una oportuna foto per compartir a les xarxes socials en el mateix moment i a través del mateix mòbil. Noves aplicacions ens permeten gravar en vídeo una cançó i editar-la socialment amb el conjunt de vídeos gravats per altres usuaris (Vyclone). D’altres ens permeten comprar el concert que acabem d’escoltar minuts després de sortir de la sala (LIvely). Mòbils que poden ser lectors dels codis QR d’entrades (ben aviat direm adéu a les inversions en pdas o pistoles lectores de codis de barres). Amb la imminent irrupció del NFC, n’hi haurà prou amb una simple aproximació dels dispositius a l’entrada, i seran el mecanisme de pagament fonamental.

I qui sap si en uns mesos l’accés als teatres serà amb l’empremta digital o l’escanejar de la retina també a través del mòbil!

Els mòbils són un dispositiu ideal per a accedir als nostres públics i per enfortir la nostra relació amb ells. També són una eina de gestió i de construcció de continguts propis i col·laboratius.

La presència total d’aquests dispositius en pràcticament tot el que fem no és aliena a la pràctica ni a la gestió cultural.

Entrades relacionades