Fem cas de la @policia!

policiaB

Les xarxes socials són les places públiques d’un món digital cada vegada més important a les nostres vides. Parlem sobre això als articles que trobareu relacionats al peu i a aquesta  presentació.

Com a espais de relació, tenen un protagonisme creixent en la gestió cultural: la nostra missió en un projecte cultural és la construcció i dinamització de les relacions amb una comunitat que volem fer créixer. D’aquí que els projectes culturals siguin majoritàriament presents a  les xarxes sociales i que les inundin de continguts.

 

Però pocs projectes culturals tenen prou clar què fer-hi i per què hi són. Després d’una primera fase “d’estar-hi”, passem a la fase en la que volem saber quin resultat ens aporta la feina (cada vegada més voluminosa) que hi dediquem.

Si analitzem amb esperit crític el contingut habitual a les xarxes, hi ha una conclusió clara: la major part del que es publica des de la cultura és més interessat que interessant. La cultura utilitza les xarxes com un nou mitja de difusió i no com un mitjà de relació. Així, els projectes acumulen seguidors però creen poc engagement (poc compromís o interès), i el potencial de les xarxes no es manifesta en resultats.

Trobem excepcions. Com els grups de música que han trobat a les xarxes un vehicle ideal per a la relació amb el fan. En aquest casos es veu molt clarament què fer a les xarxes, i el seu retorn és evident. Un grup amb una comunitat compromesa pot arribar a organitzar i fer possible un concert només amb les xarxes. Darrera d’aquests casos trobem, moltes vegades, algú del grup que sap com relacionar-se amb el fan i aprofita les plataformes per fer-ho. Estaríem en molts casos davant de persones innatament capacitades per relacionar-se amb els altres, també en l’entorn digital. Serien comunity managers naturals.

Als projectes de difusió cultural transversals i amb comunitats de comunitats diverses, la pràctica és una mica més complexa, però la filosofia hauria de ser la mateixa. Necessitem d’un gestor de comunitats: algú que ens representa a la plaça pública digital i sap com detectar interessos, inspirar, emocionar, sorprendre, aprendre i relacionar-se amb els altres des del nostre projecte. Cal aprendre poques eines i metodologies, i calen sobretot habilitats relacionals.

Un dels millors exemples de comunity manager que conec és la @policia. Sí, la @policia espanyola. I no és una opinió: darrera del Twitter de policia hi ha un gran professional capaç de construir una comunitat de més de 700.000 followers (la segona força de seguretat pública amb més seguidors del planeta, darrera del @FBIPressOffice amb tot el seu cinema i series). Un gran exemple:

tuit policia 1

En aquesta cas el comunity manager prioritza la seva comunitat i que el seu contingut sigui útil, deixant de banda la correcció política habitual i en un to proper, real, autèntic.

El tuit va desaparèixer hores després. A dins de l’organització algun comandament no estaria d’acord amb aquest article. No va acabar d’entendre (en la meva opinió) quin ha de ser el sentit del Twitter de la @policia.

Amb la imatge que encapçala aquest article van celebrar passar del seguidor 700.000. Contingut d’interès per a la comunitat i originalitat, no exempta de la capacitat per sorprendre i de demostrar sentit de l’humor  (un sentit de l’humor molt “pop”, en el cas d’aquesta imatge).

Un bon exemple en cultura el podem trobar també a @filmin. Destacaria sobretot la coherència del seu contingut: hi ha un relat coherent i centrat en un usuari amant del cinema que construeixen al bloc, a les xarxes i als mails. La seva informació no és només interessada, també és interessant. La comunitat de @filmin no són només els seus subscriptors, són els amants del bon cinema; i una part d’ells esdevenen clients. Potser el primer contacte i la credibilitat del projecte es va construint a les xarxes: saben que fer i els resultats arriben.

En cultura serien esperables més exemples. Som creadors i originals, crear contingut és una feina molt natural per a un gestor cultural. Intentem aprendre d’aquest bons exemples!,

Està malament que ho diguem nosaltres, però a Teknecultura estem prou satisfets de la feina que fem per i amb els clients que confien en nosaltres la gestió de continguts socials  😉

 

Entrades relacionades