Per a què serveixen les dades?

Autor a Flickr: Flavio~

(c) Autor a Flickr: Flavio~

 

“Mesura tot el que sigui mesurable, i el que no, fes-ho mesurable”. Galileo Galilei.

Les dades, més enllà d’aportar-nos coneixement (que ja és en sí mateix important) ens permeten prendre decisions amb bases objectives, avaluar aquestes decisions i, per tant, millorar.

Per exemple: gràcies a les dades sabem que el 60 % de les persones que compren entrades dels teatres i auditoris són dones.       Amb variacions petites (de menys del 10 %) al voltant d’aquesta xifra trobem totes les anàlisis que nosaltres hem pogut fer arreu de l’estat. I trobem estudis similars a USA o UK amb altres col·legues amb els que hem contrastat mètriques.

Als lavabos, les dones necessiten de més espai. Els homes tenim la sort, per que en aquest cas és una sort, de disposar d’urinaris. Els urinaris ocupen aproximadament 1/3 de superfície que necessiten els WC estàndards.

1   2

La major part dels usuaris dels lavabos, homes i dones per igual en aquest cas, són usuaris per necessitats d’aigües menors. Partim d’una hipòtesi, només el 25 % dels usuaris dels dispensaris son de la categoria “aigües majors”. O si més no, aquesta seria una distribució eficient de la superfície dedicada a cada categoria als lavabos masculins (no disposem de dades al respecte, i obtenir-les podria ser certament incòmode…).

Amb aquestes dades, podem concloure que un nombre idèntic de dones i d’homes necessitarien una superfície diferent per estar igualment coberts de servei. Exactament, els homes tindrien prou amb la meitat de l’espai.

Si ho posem en xifres:

  • espai que necessiten els homes = 3 m2 x 0,25 + 1 m2 x 0,75 < 3m2 = espai que necessiten el mateix nombre de dones.

Com al teatre, en mitjana, podem esperar un 60 % de dones, l’espai per a les dones hauria de ser 3 vegades superior.

Les dones també necessiten de més temps, el seu procés de micció implica quasi el doble de temps extra per una major complexitat del procés (diguem-ho així).

Per tant, i concloent, els lavabos de dones haurien d’ocupar un espai 6 vegades més gran que els dels homes perquè les cues que es produeixin fossin equitatives.

Tots i totes sabem que no és així. Històricament, basats en la intuïció, els lavabos són igualitaris enlloc d’equitatius. I per decisió salomònica, disposen dels mateixos m2 (quan no necessiten els mateixos m2).

Polítics, gestors culturals i arquitectes del món, ara ja no tenim excusa! Les dades ens permeten acabar amb les enormes cues de les espectadores als lavabos. Acabem amb aquesta discriminació per gènere als teatres i equipaments públics arreu. Dediquem sis vegades més espai de lavabos a les dones que als homes!

L’exemple és prosaic i s’exposa acompanyat de bones dosis d’humor, però no per això deixa de ser un bon exemple de com les dades han arribat per canviar-ho tot. Han de canviar la forma de fer les coses, canviar per a millor.

Amb dades, millorem o aprenem.

 

Entrades relacionades