#teknepostdata #19 – Dels fruits d’octubre, ningú no en viu [refrany popular]

Ens retrobem, un cop començades ja les programacions artístiques de la majoria d’entitats i organitzacions culturals, per compartir alguns dels recursos més destacats sobre gestió i desenvolupament de públics, màrqueting i comunicació apareguts des del final de l’estiu.

 

© El País aparadors en el centre de Madrid, en el que s’han instal·lat sensors de captació de clients

  • A TekneCultura insistim, per activa i per passiva, en la importància de comptar amb una estratègia analítica que ens permeti extreure el màxim d’informació a partir de les dades. Ens agrada parlar de small data, que ens acosten d’una manera gairebé personal als nostres públics, mentre les grans corporacions es concentren en el big data. L’article “Ets una dada i les empreses et volen” de Javier Salvatierra [@JSRSalvatierra] per a El País [@el_pais] és molt revelador en aquest sentit.

© Flickr de Dell


  • Un dels casos més notoris de l’ús del big data en les indústries de l’oci i l’entreteniment és el de Netflix [@NetflixLAT], del qual parla Loreto Rubio al bloc de Séntisis [@_sentisis] sobre la seva experiència a Amèrica Llatina, centrant el seu focus d’anàlisi en com “saber el que desitja el púbic abans que ho vulgui” a partir de l’anàlisi semàntica de les opinions dels usuaris en xarxes socials.

Justament dels avantatges de l’small data per a la nostra organització ens en parla Andrea Núñez-Torrón a TicBeat [@ticbeat], especialment per al que ens pugui aportar de coneixement dels nostres usuaris per a:

    • identificar la diversitat de la demanda
    • determinar si la mida del nostre mercat és prou gran per oferir un nou servei
    • saber quant estarien disposats a pagar els usuaris pel servei
    • o explorar com millorar el servei i las seves vendes atenent les particularitats dels públics

© Dry Icons



  • Si en aquesta segmentació vols fer atenció als millennials, et serà d’utilitat la infografia elaborada per Nielsen [@Nielsen] a partir dels valors que determinen com pensen, com actuen i com gasten, en comparació amb la meva generació, la dels baby boomers.


© Copacetic

  • Es tracta de generar experiències rellevants per als nostres públics. Al post “Museus i visitants: augmentar l’afluència de públic” del bloc EVE Museografía [@evemuseografia] es parla d’això precisament: “La qüestió no és generar entreteniment sí o sí, sinó crear una experiència que provoqui que les persones visquin moments agradables en un entorn educatiu, on puguin obtenir i comprendre el seu propi sentit d’espai personal en el món.”

  • El valor afegit que suposa el disseny d’experiències d’usuari, transformant tots els punts de contacte al mapa del viatge de l’usuari, és molt més important que els serveis que oferim als nostres públics. Aquests són els veritables eixos fonamentals de la nostra activitat. Així s’explica en un dels recents informes de McKinsey Quarterly [@McKQuarterly].


  • Si t’interessa en canvi optimitzar la gestió de les teves xarxes socials, no et perdis el post de Clara Merín [@Clara_Merin] en el seu bloc de Ende Comunicación, un bon recull d’estratègies i metodologies de treball per ser més eficaços en xarxes socials, obtenir més repercussió i major connexió amb les nostres comunitats.

© Tech Republic cop de pantalla de Google Inbox


  • Si t’interessa el tema de la comunicació en l’àmbit municipal, la Diputació de Barcelona ha publicat recentment “La comunicació de la cultura als municipis” de Francesc Benlliure i Cristina Roca, de UmésDos [@UmesDos], comparant l’evolució d’aquesta disciplina en els darrers anys.



Seguirem atents al que es cogui en desenvolupament de públics, màrqueting i comunicació en cultura, per a nodrir de continguts el nostre proper #teknepostdata. Mentrestant, comparteix els recursos que et semblin més interessants.

 

Entrades relacionades