#teknepostdata #20 – Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat [refrany popular]

Avancen les temporades artístiques dels nostres equipaments escènics, se succeeixen les exposicions en els nostres museus i a l’horitzó, sigilosament, apareixen el proper black Friday i el període nadalenc com a terrenys propicis per compartir amb la gent que tenim més propera la nostra passió per l’art i la cultura. És temps d’anticipar-nos i posar-nos en la pell dels nostres públics per entendre millor allò que més pot seduir-los, captivar-los, apassionar-los. Confio en que alguns dels recursos d’aquest #teknepostada # 20 t’hi ajudin.

 

  • Sempre que puc, m’agrada convocar en aquest petit racó del nostre bloc algunes de les veus més significades sobre la importància de la transformació digital en la nostra societat. Avui és el torn, un cop més, de Marc Vidal [@marcvidal], amb el seu post “si creus que transformar-se digitalment és car, prova el cost de no fer-ho”, amb qui és molt difícil no estar d’acord. Algunes frases destacades, per si tens dubtes:
    • “No és tàctica el que es necessita, sinó estratègia”
    • “Una cosa és digitalitzar-se, i una altra de molt diferent és transformar-se digitalment”
    • “Del ‘no corre pressa’ de molts, estem passant al ‘fes-m’ho ràpid’ d’altres… els dubtes són quan, com i amb qui; però, al meu entendre, la pregunta inicial hauria de ser per què?”
    • “Digitalitzar una empresa no ha de ser l’objectiu en si mateix, sinó que aquesta digitalització ha d’esdevenir un element de millora competitiva”
    • “En els propers 3 o 4 anys viurem una nova revolució de tipus tecnològic que s’emportarà per davant a qui no estigui, ara mateix, activant els seus mòduls d’enlairament”

© Eva Vázquez

© Eva Vázquez


tkp14_300

  • En la mateixa línia argumental, resulta tremendament enriquidora la lectura d’un informe recent de l’Arts Council England [@ace_national]: “Del directe al digital”, per entendre l’impacte de les experiències digitals en les arts escèniques, tant en la gestió de públics com en la producció i la distribució. Absolutament imperdible.

tkp01_500

  • Si al #teknepostdata #19 compartíem una infografia de Nielsen [@Nielsen] que comparava el comportament dels millenials amb el dels baby boomers, aquí et portem una encertada reflexió de Neil Patel [@neilpatel] sobre la Generació Z, els nascuts després de 1995. Quants són, quin poder de prescripció tenen, què els interessa i com es comporten: els van els vídeos, prefereixen l’audiovisual al textual, la seva presència en xarxes socials va més enllà del Facebook, són multitasking i dependents del telèfon intel·ligent, els importen les causes socials, són curiosos, prefereixen anar per feina… Informació valuosa de cara a la nostra segmentació en màrqueting i per connectar amb ells, amb un approach diferent i múltiples canals.

© Thomas White / Reuters. Los peligros de hacerse selfies

© Thomas White / Reuters. Els perills de fer-se selfies

  • He sentit l’expressió “dependents de l’smartphone“? Algú dubta del fet que estem instaurats en la societat selfie? Jay L. Zagosrky [@Prof_Jay_Z] analitza aquest fenomen en el seu post “Per què està prohibit fer fotos en museus i llocs patrimonials?” al bloc de The Conversation [@ConversationUK]. Els responsables d’organitzacions culturals acostumen a adduir raons de tot tipus: de conservació, de seguretat, econòmiques, de gestió d’espais, de copyright … totes elles qüestionables en alguns casos. L’autor, fins i tot, apunta algunes solucions per possibilitar aquesta convivència entre càmeres i visitants: cobrar una tarifa extra.

tkp07_500


  • ¿Pokémon Go, Snapchat, X-Box, Instagram, Minecraft, YouTube? Que el teu públic jove està aquí? Doncs a què esperes! I, sinó, pensa en l’experiència LGRYA – “Let’s Get Real: Young Audiences” impulsada des de Culture24 [@Culture24], amb l’objectiu d’explorar formes de connectar amb les generacions més joves a través de l’ús de canals digitals. Res com generar iniciatives a partir de compartir problemàtiques entre organitzacions diverses.

© vídeo Bryan Albornoz. Entrevista a Javier Ibacache en el diario El Comercio

© vídeo Bryan Albornoz. Entrevista a Javier Ibacache al diari El Comercio

  • Parlar de públics de la cultura a Xile és fer una referència inevitable a Javier Ibacache [@Ibacache], qui va ser director de programació i audiències del GAM [@centroGAM] -pocs càrrecs tan coherents trobaràs en el sector de les arts escèniques- i actualment és responsable de l’Espacio Diana [@dianacultural] de la capital xilena. Amb motiu de la presentació de les conclusions d’un fòrum a Perú sobre “creació de públic per a les arts escèniques”, Javier va ser entrevistat pel diari El Comercio [@elcomercio] per parlar dels públics de la cultura i va deixar anar perles com ara:
    • “La gratuïtat acaba desvalorant l’art, i si no es posa en un context o dins d’un treball integral es corre el risc d’aconseguir un efecte contrari al desitjat”
    • “Hi ha molt poca informació actualitzada sobre públics; aquí estan les preguntes: què podem saber d’aquests públics? Què els motiva? D’on vénen? Per què acudeixen al teatre?”
    • “Les estratègies de formació d’audiències no han d’enfocar-se només a les xarxes socials, sinó ser integrals: pensar en les formes de comunicació dels diferents públics amb els quals es treballa”
    • “El sistema escolar, i particularment el professor com a agent de socialització, és fonamental en la primera etapa de la vinculació de les persones amb les arts.

  • Com propiciar el retorn dels públics que assisteixen per primera vegada al nostre projecte cultural? Com treballar la retenció? Com combatre el churn? David Seals [@davidseals], en el bloc de TRGArts [@TRGArts], descriu perfectament les peripècies de molts de nosaltres, amb una tendència malsana a prestar atenció extra a la creació de nous públics, oblidant el més difícil, retenir-los: “Arts organizations over-prospect and under-retain”. Heus aquí un dels nostres majors reptes.

tkp11_500

  • T’he dit alguna vegada que sóc fan del bloc de Collen Dilenschneider [@cdilly]? Know your own Bone. Bé, i d’ella també, per què ens hem d’enganyar. Però és que Collen acostuma a encertar-la. I, si no, atents a un dels seus últims posts: “Sis conceptes que les organitzacions orientades a l’usuari confonen pel seu propi risc” on compara i dissecciona conceptes fonamentals per als qui ens dediquem a això de la gestió de públics:
    • investigació d’audiències vs investigació de mercat
    • preu d’admissió vs accés assequible
    • usuaris intensius vs usuaris històrics
    • KPIs vs mètriques de diagnòstic
    • descomptes vs promocions
    • modes vs tendències

© Eva Ortega. Ludoteca La Comedia

© Eva Ortega. Ludoteca La Comedia


  • A la música clàssica cada vegada són més freqüents les veus que es rebel·len contra l’immobilisme i l’anquilosament d’algunes propostes conservadores, incapaços d’adaptar-se al que pot interessar a nous públics. Ismael Palacio i Mario Nieto, autors d’Emusicarte [@e_musicarte], un bloc per als músics 2.0, descriuen les que -segons el seu criteri- constitueixen les 3 veritables causes per les quals la música clàssica es mor. Aquí ho teniu:
    • ambient malaltís, competitiu i poc empàtic als conservatoris
    • excessiva serietat, rigidesa i atmosfera asèptica als concerts
    • música “nova” desconnectada durant massa temps del públic i de les emocions

tkp08_500

  • Si et falten idees per generar continguts, treu profit de la infografia de María del Carmen González Betancourt para Networking contra el paro [@networkingparo], amb 23 idees de continguts per al teu bloc, encara que també les pots utilitzar en altres canals de comunicació. Una bona ajuda!

captura de pantalla de Microsoft Excel convertido en calendario de publicaciones en redes sociales

Cop de pantalla de Microsoft Excel convertit en calendari de publicacions en xarxes socials


Modelo de calendario de contenidos en redes sociales

Model de calendari de continguts en xarxes socials


© TrackMaven

© TrackMaven

  • Una de les preguntes típiques que et fan quan comparteixes metodologia de treball en la gestió de xarxes socials és… quin dia i a quina hora es millor publicar? I la meva resposta sempre és la mateixa: depèn… dels teus públics, de les comunitats amb les que converses. Per aportar una mica més de llum al tema, Andrew Hutchinson [@adhutchinson] publica al blog de Social Media Today [@socialmedia2day] un resum de l’informe realitzat per TrackMaven [@TrackMaven] sobre el tema. Més de 17,5 milions de posts de 17.000 marques, analitzats per saber, per sectors, quan és millor utilitzar Twitter, Facebook, Linkedin, Instagram i Pinterest. Coincideix amb les teves franges horàries?

tkp06_300


Ens llegim ben aviat, amb els primers freds de la temporada. Compartirem, una vegada més, l’últim en desenvolupament d’audiències, gestió de públics, màrqueting de continguts i comunicació cultural. No faltis a la cita.

 

Entrades relacionades