El desenvolupament del màrqueting ha donat lloc a diferents enfocs que han rebut diferents noms. Des del màrqueting transaccional al neuronal, passant pel relacional, directe, digital, viral… La llista és interminable; i darrera de cada “tipologia” hi ha un guru i una extensa bibliografia.
Quan parlem de cultura, quin enfocament, quin tipus de màrqueting és més adequat per prendre com a referència?
Podem partir d’un enfocament clàssic, del màrqueting transaccional, amb les seves 4 P de Kotler, entenent l’espectacle com el Producte a vendre, i amb les variables Distribució (Placement), Promoció i Preu com a les variables a definir en un mix de màrqueting que confirmarà el nostre pla.
Avui en dia podem passar d’aquesta clàssica perspectiva transaccional a una perspectiva social/relacional, focalitzada en consolidar una relació amb els nostres públics, crear una comunitat amb els nostres usuaris i entorn social, i obtenir el màxim retorn d’aquesta relació a llarg termini.
Aquest canvi de perspectiva implica un gir en la mirada: de l’escenari, on ubiquem el producte, a la platea, on hi son els usuaris amb els quals volem relacionar-nos.
L’explosió de les xarxes socials i el desenvolupament de les noves tecnologies (email, CRM, web…) redimensionen les possibilitats del màrqueting relacional per a qualsevol sector, i de manera molt significativa en el nostre cas, doncs la nostra matèria primera és intrínsecament social.
Així que estem davant d’una combinació explosiva, de gran potencial: l’aplicació del màrqueting relacional esdevindrà clau en la consolidació de projectes culturals, ajudarà a la seva sostenibilitat social i econòmica.
