Reproduïm aquí el text d’opinió publicat a la revista de març 2013 de 440 Clàssica que feia referència a les jornades JazzPro organitzades per l’Associació de festivals i programacions de jazz de Catalunya (Afejazz) el passat novembre, i de les qual s’organitzen una segona edició el proper 22 de març en el marc del 32 Festival JazzTerrassa. que prometen ser molt interessants, ara centrades justament en el tema central de l’article: les audiències.
“El passat mes de novembre, l’Associació de festivals i programacions de jazz de Catalunya Afejazz organitzava una trobada professional i debats oberts amb el nom de JazzPro i en el marc del 44 Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
L’associació, encara jove, reuneix a programacions de jazz de molt diversa dimensió i característiques: festivals de Barcelona, Terrassa, Vic, Granollers, Penedès Vijazz, Lleida, Girona, Tàrrega Atac de jazz, Barcelona Masimas, Jazz La Pera, La Garriga, Menorca i programacions com la del Jazzsí club, ContraBaix, Jamboree, Memorial Tete Monotoliu o la temporada Arco y Flecha.
L’objectiu de l’Afejazz és fomentar la relació i treball en xarxa (tant necessari en aquests temps) i posar en valor el jazz que es fa i es pot veure i escoltar a Catalunya.
El JazzPro va estar dedicat a tres temàtiques: la internacionalització, la relació festivals i marques i la relació programadors i músics. Les interessants conclusions de les jornades seran la base de preparació de dues noves edicions del JazzPro al 2013; una amb el focus posat a l’interior i una altra amb el focus a l’exterior.
Vull aprofitar l’ocasió d’aquest article, per difondre l’associació i la jornada JazzPro, però també per deixar algunes reflexions al voltant d’un tema que va aparèixer transversalment a quasi tots els debats: les nostres programacions (en general) tenen menys públic del que voldríem i del que necessitem.
Aquest no és un problema exclusiu del jazz, o de la música clàssica, sino de quasi tota l’activitat musical al país (tot i que en diferents graus). Aquest és un problema especialment greu en el moment actual de reducció dels ajuts de les administracions i de l’augment traïdor i malintencionat de l’IVA a la cultura.
Algunes dades de l’estudi “La dieta cultural dels catalans 2011” del Baròmetre de la comunicació i la cultura de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura FUNDACC (per cert, estudi i labor de la FUNDACC molt d’agrair per ser útil i d’amable observació):
- En tot el 2011 només un 31,1 % dels majors de 14 anys va anar a algun concert de música en viu, un augment del 4,1% respecte el del 2010. D’aquest 31,1 %, 6 de cada 10 persones van anar només a un concert, i només els altres 4 van anar a més d’un concert en tot l’any.
- Dels que van anar a algun concert, només un 16,3 % van a anar a algun concert de música clàssica, o un 9 ,4 % van anar a un concert de jazz, per situar les xifres dels estils més propers a aquesta publicació. L’estil més popular amb un 46% va ser el pop rock.
- Només el 59 % dels concerts eren de pagament. I atenció, l’assistència a concerts gratuïts va créixer en un 20,8 % mentre que l’assistència a concerts amb entrada va baixar un 11,8 %
I un altre factor, no menys preocupant: la cultura no hauria de ser un luxe, però l’assistència a concerts augmenta a major nivell d’estudis i d’ingressos, i molt directament relacionat, de classe social.
Són dades que evidencien la fragilitat de la que ha de ser una de les potes de l’estat del benestar, i de qualsevol estat. Perquè una societat més culta és uns societat més democràtica, més justa, més respectuosa. Sense comptar amb tot el que es perden individualment el 69.9% dels nostres conciutadans!
Nosaltres, que hem tingut la sort de descobrir la importància i la riquesa que viure música en viu suposa, que l’accés a la cultura implica… què podem fer, què hem de fer, o fer millor, per tal que més persones gaudeixin de la cultura? Artistes, gestors, empresaris, polítics, tècnics, mitjans, melòmans i aficionats, pares i mares…, tots estem cridats a estendre l’accés a la cultura.”
