Al juliol ens acomiadàvem parlant dels Pokémon GO [@Pokemon_ES_ESP], ho recordes? Però tornem de vacances, activem el nostre “modus rentrée” i… ja comença a ser tradició… ens plantegem quina necessitat tenim d’estar hiper connectats a les xarxes socials: que si l’algoritme de Facebook, que si Instagram això, que si Twitter allò.
I ens oblidem del que és fonamental: que no són més que canals de conversa amb les nostres comunitats, de relació amb els nostres usuaris; només es tracta de compartir continguts rellevants per a ells. No busquem el benefici immediat i prioritzem la idea de generar, propiciar i consolidar àmbits de comunicació amb els nostres públics.
- Sobre això reflexiona un dels nostres calbs de capçalera, CalvoConBarba [@calvoconbarba], a un post deliciós: “No és l’algoritme, és simplement que no interesses.”
- Parlant d’algoritmes, Javier Guallar [@jguallar], dels Content Curators, fa una crònica de la moguda generada per Facebook després de fer neteja del seu equip de news curators, després de l’acusació a les xarxes de la xarxa social, de seleccionar els trending topics amb biaixos anti conservadors.
- I és que, com molt bé assenyala Genís Roca [@genisroca], de Roca Salvatella [@RocaSalvatella], “tothom vol les nostres dades”. En aquest procés d’estratègia analítica, siguem clars, transparents i honestos amb els nostres usuaris: què sabem d’ells i per a què.
- Jathan Sadowski [@jathansadowski], a The Guardian [@guardian], també reflexiona sobre el tema amb el post “Les empreses fan negoci amb les nostres dades personals, però… a quin cost?”, criticant la captura indiscriminada de dades sense el consentiment ni la compensació corresponent per l’usuari.
- La predicció del comportament de l’usuari és un dels objectius derivats de l’anàlisi de les dades generades. Al bloc Think with Google [@ThinkGoogleES] ens expliquen com El Corte Inglés ha desenvolupat un model que prediu al 80% si un usuari recurrent acabarà comprant online.
- Un altre exemple en el sector musical: el que diu de nosaltres la música que escoltem a Spotify, article publicat a La Tercera [@latercera], en el qual s’apunten serveis futurs como el de respondre a peticions de l’usuari en funció del seu estat d’ànim.
- Per contextualitzar el tema, no et perdis l’article “Com l’explosió del big data ha canviat la presa de decisions”, del professor del MIT Michael Schrage, publicat a la Harvard Business Review [@HarvardBiz].
- Més enllà del big data, a ningú se li escapa la importància del small data, com bé assenyala Enrique Dans [@edans] en un recent post, remarcant com l’anàlisi de petites quantitats d’informació pot ajudar a tot tipus d’organitzacions a optimitzar la seva relació amb els seus usuaris.
- Pablo Sempere [@sempre_pablo] també en parla a l’article “I després del big data va arribar el small data“ publicat a Cinco Días [@CincoDiascom], dos conceptes que no són antagònics, sinó complementaris. “Mentre que un consisteix en trobar correlacions de grans quantitats de dades, l’altre es preocupa per les causes, per les raons que hi ha darrere de cada succés.”
- Per si et falten raons, descobreix el paper de Christine Sakewski per l’Arts Management & Technology Laboratoy [@techinthearts] en el que explica com incorporar en el dia a dia de les organitzacions culturals la presa de decisions a partir de les dades, especialment a partir de la interacció entre ticketing, web, email i xarxes socials.
- Como si fos un mantra, et recomano la lectura del post “recursos per al desenvolupament d’audiències” de la deliciosa Shoshana Fanizza [@AudienceDevSpec] com a exercici previ a l’inici de la temporada. La clau, la planificació.
- Absolutament imprescindible el post de Jill Robinson [@jrobinsontrg] de TRG Arts [@TRGArts] sobre la dificultat de programar una temporada artística de manera equilibrada, en el que planteja el complex equilibri entre la programació mainstream i aquella que pot ser atractiva per als que busquen el més innovador, i com aquest darrer aspecte ajuda a la fidelització. En qualsevol cas, Jill identifica 9 factors clau que afecten a totes les programacions:
- la disponibilitat artística
- l’època de l’any
- la visió de la direcció artística
- les peticions del patronat
- les necessitats artístiques
- l’opinió dels públics
- l’atractiu comercial
- la segmentació demogràfica
- i, per descomptat, la missió de l’organització.
- Fenomenal la reflexió de Mike Murawski [@murawski27] per al bloc Art Museum Teaching [@ArtMuseumTeach] sobre la necessitat de generar empatia i impacte social en museus, amb un eslògan a aplicar: “museums are us, not it”.
- Parlant d’empatia, absolutament recomanable l’informe de la Fundació Paul Hamlyn [@phf_uk] sobre com incorporar la participació dels públics en museus i galeries d’art: “no longer us and them”.
- Si has tornat de vacances i no recordes què era això del màrqueting digital, no et perdis el post de Lucy Alexander [@lucyalexander22] per Hubspot [@Hubspot]: SEO, màrqueting de continguts, inbound màrqueting, màrqueting en xarxes socials, PPC, màrqueting d’afiliació, màrqueting automation, email màrqueting, online PR…
- Per si vols carregar bateries, aquí van 80 idees per millorar el teu màrqueting de continguts, recopilades per Ann Gynn [@anngynn] per al Content Marketing Institute [@cmicontent]. Destaco la cita de Chuck Hester [@chuckhester]: “aconsegueix que els teus públics estiguin contents de formar part de la teva organització”.
- Ja hem parlat en alguna ocasió del growth hacking, una metodologia de màrqueting que pretén accelerar l’encaix entre el producte o el servei que oferim i les necessitats del usuari final. Ana Mata [@marketingandweb], una de les blocaires més prolífiques, publica la guia definitiva de growth hacking per principiants. Atreveix-te…
- Molt interessant l’informe “Transformació digital en el sector dels museus” publicat per Axiell Archives Libraries Museums [@axiellalm], amb referències a estratègies online i onsite d’engagement amb públics, l’auge del BYOD en museus, o l’avaluació d’experiències digitals a la Tate, el MET o el Paul Getty Museum.
- Gran compilació de xarxes culturals la que ha realitzat la IFACCA en el seu informe “International Culture Networks”, amb més de 50 exemples.
- Els d’Emma Marketing [@emmaemail] comparteixen 9 dades estadístiques sobre màrqueting, amb un parell de perles sobre l’email màrqueting:
- “els millenials prefereixen consultar l’email des del llit [70%], des del bany [57%] o mentre condueixen [27%]”, segons Adobe.
- “l’email és la font principal de dades per a “marketeros”, amb un 41% basant-se en les seves dades de resposta via email màrqueting”, segons Forbes.
- Per finalitzar, un divertiment… divertidíssim el TedTalk del còmic James Veitch [@veitchtweets] explicant els seus ensurts i desventures amb el màrqueting automation via email màrqueting.
Després de veure aquest vídeo, només desitjo una cosa: que no premis l’unsubscribe d’aquesta newsletter i continuem veient-nos en el proper #teknepostdata. T’asseguro que al darrera de tot això hi trobaràs persones: l’equip de TekneCultura. Fins aviat.