#teknepostdata # 23 – el més nou sobre desenvolupament de públics a la cultura

Comencem un 2017 ple d’energia i d’il·lusió, així com de projectes sobre desenvolupament d’audiències que posen el focus en la importància de l’anàlisi de dades per disposar d’informació vàlida per a la presa de decisions. I com que la transformació digital també va de compartir i compartir, compartim recursos i idees a través dels #teknepostdata del nostre bloc. Seguim, doncs …

© Inbound Cycle

• Una de les fases fonamentals en tot procés de desenvolupament d’audiències és la de mesurar i avaluar la nostra estratègia a partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts. Si el teu principal interès està en avaluar l’engagement amb l’usuari, t’agradarà el post d’Andrea Castan de Inbound Cycle [@InboundCycle], on resumeix les mètriques fonamentals per aconseguir aquest engagement a través de 4 canals:
  • web: durada mitjana de cada sessió, returning visitor, percentatge de rebot
  • blog: suscriptors, unsubscribers, suscriptors per canal de captació, nombre d’ebooks descarregats per temàtica
  • email màrqueting: open rate, click rate, submission rate, opted out de comunicacions
  • xarxes socials:
    • facebook: likes en pàgina i publicacions, shares, abast [reach], reaccions
    • twitter: retweets, mencions, likes, abast [reach], followers, unfollow
    • youtube: subscriptors, reproduccions, temps mitjà i percentatge mitjà de visualització, interaccions

© Estimote.com

• Ja que parlem de dades, resulta aconsellable la lectura del post “Com utilitzar la geolocalització per generar experiències de compra?” d’Alberto Sánchez [@bertosanchezm] per InformaBTL [@InformaBTL], especialment si t’interessen termes com beacons, geofencing, geolocalització, geotriggering, showrooming o webrooming. El gran potencial de la geolocalització per al coneixement dels públics és conseqüència de l’alta qualitat de les dades recollides i de la no excessiva inversió tecnològica necessària per aconseguir-los.

---

© CX Journey

• Disposar de les dades adequades de l’experiència d’usuari permet disposar d’un avantatge competitiu: treballar en l’anàlisi predictiu de quin serà el comportament del nostre usuari. Annette Franz [@annetefranz] de CX Journey [@CXJourney] ens ho explica en el seu post “Porta les dades dels teus usuaris al següent nivell”, que finalitza amb una gran cita de Ronald Coase: “Si tortures les dades prou, acabaran confessant “.

© Salesforce Research

• Recupero un interessant post publicat al novembre per Michael Brenner de Marketing Insider Group [@MKTGInsiders] a Digitalist Magazine [@digitalistmag] sobre “Com aplicar storytelling en la visualització de dades” en 5 passos:

1. revisa les teves dades
2. desenvolupa una història
3. construeix el teu marc narratiu
4. selecciona el format adequat de visualització de dades
5. crea la teva proposta visual

© Good y Oliver Munday

• Pràcticament parla del mateix Latasha Doyle [@latashamdoyle] al bloc de Jeff Bullas [@jeffbullas] al post “El poder innegable de la mineria de dades, la visualització i les infografies per a les empreses”.  La clau ens la dóna el neuromàrqueting: com convertir una seqüència de dades en informació visual a través d’un relat que connecti amb els nostres públics

© Facebook Data Science

• Acostumo a utilitzar el símil de la relació de parella per parlar del desenvolupament d’audiències i comunitats en cultura. Tot requereix del seu procés, del seu temps … cal pensar en el relat, en com connectar … cal posar-nos en la pell de l’altre, saber què li agrada i què no, què li interessa, què li atrau de nosaltres … Semblo Carlos Sobera [@carlos_sobera] a First Dates [@firstdates_tv]… ;))) Però és que, parlant de relacions amoroses, m’ha fet gràcia la reflexió de Enara Gil al bloc de Alianzo [@alianzo] sobre l’ús del “Big data per part de Facebook per identificar enamorats”, que explica amb detall Carlos Diuk, de Facebook Data Science. #fallinginlove

© Colleen Dilenschneidere

• A TekneCultura creiem que el preu, si bé en ocasions és un obstacle d’accés a l’oferta cultural, en canvi no és la principal i més determinant barrera per a la captació de nous públics. En aquest mateix bloc ja hem parlat d’això. Reconforta comprovar que aquesta opinió és compartida per gent com la nostra admirada Colleen Dilenschneider [@cdilly], que al seu bloc Know your Own Bone ha plantejat recentment la distracció que suposa per a les organitzacions culturals culpar al preu de la baixa assistència a la seva oferta cultural, bàsicament perquè:

1. el temps és més valuós que els diners
2. l’entrada gratuïta no afecta la intenció del consum cultural
3. la percepció del preu de l’entrada de les organitzacions culturals és generalment positiva
4. la gent valora el que paga
5. el preu de l’entrada no és la barrera principal per a la gent que té un interès explícit en una experiència cultural

---

© Gorka Garmendia

• Per si tens dubtes de quina és la landing page perfecta, Gorka Garmendia [@gorkagarmendia] agafa com a referència la d’Hotjar [@hotjar] [per ser precisos, més que la landing page seria la home-landing] per a indicar quins són els elements principals de les pàgines que ajuden a la conversió:
  • proposta única de valor contundent
  • demostració de la promesa a l’usuari
  • evitar la por, l’escepticisme, la inseguretat … de l’usuari
  • esquema clar i senzill aplicant el AIDA
  • CTA – call to action, ben específic
  • incentiu seductor

---