A prop de l’oficina tinc la sort de tenir un bon restaurant japonès, del qual sóc client habitual. La meva passió pel menjar japonès ha anat creixent amb els anys, gràcies a compartir gires amb músics on no sempre tens ocasió de menjar bé, ni en horaris estables. Un japonès és sempre un oasi de gust molt saludable.
Però com gairebé tota activitat, la crisi porta anys complicant la supervivència del restaurant.
En aquesta situació, els meus amics japonesos van inventar recentment una nova modalitat de menú. Per un preu fix molt raonable, tens accés a menjar tant com vulguis. Hi ha tres escales de preu: a major preu, la varietat de plats a escollir augmenten. Només hi ha una condició: no ha de sobrar menjar. Si no acabes un plat, el pagues a part.
M’ho van haver d’explicar dues vegades.
Quan em va quedar clar el model de menú, els vaig preguntar:
-Esteu segurs?
-Per què?
-Com vingui un dia amb fam el menú no serà sostenible, no sabeu el sashimi que sóc capaç de menjar! Quan m’ho faig a casa…
-És un risc, si a més només menges sashimi, és clar, pot succeir. Però necessitem gent. La gent porta gent i, en la majoria dels casos, no esperem que ens passi el que dius. Si obrim el restaurant, volem que sigui per tenir el major volum de servei possible. Si ve molta gent i ampliem base de clients, tenim més capacitat per resistir la crisi.
No n’estava molt convençut. En dues setmanes revisen el model, pensava .
Doncs bé. Ha passat un mes. I que he pogut observar?
-El restaurant està sensiblement més ple, i en diferents dies
-Jo mateix he anat alguna vegada més de les que anava
-He acabat pagant el mateix que abans, potser fins i tot una miqueta més
-He anat més i he pagat més o menys el mateix. Per tant, he generat més ingressos
-He provat algun plat que abans no superava la meva passió pel sashimi
-Si he menjat alguna cosa més, són justament aquests plats nous
-La diversitat del públic és enorme . Hi ha gent nova que ve a provar. S’observen diverses edats, diverses professions, públic que pregunta més coses sobre el menjar als meus amics japonesos o, fins i tot, pregunten a la taula del costat.
-A no tothom el model li ha encaixat, cert. Encara que serien minoria, entre el que he pogut observar
-Hi ha més cambrers
-Els meus amics japonesos semblen contents per com va l’experiment.
I t’estaràs preguntant… què tindrà a veure tot això amb la gestió cultural o el màrqueting?
L’experiència crec que suscita alguna reflexió interessant sobre fixació de preus i sobre innovació. I és que en ambdós casos (un restaurant, un teatre) tenim butaques que volem siguin ocupades. En els dos casos disposem d’alguns productes d’èxit, però ens interessa estendre l’ús que de nosaltres fa la nostra comunitat. En ambdós casos oferim un servei que necessita d’una descodificació, que pot suposar una barrera.
Reflexions washabi que espero que us puguin ser interessants:
-De formes de fixar els preus n’hi ha moltes i molt diverses, i no només a tants € tal servei o producte
-El que s’ha fet sempre és més obvi, genera més seguretat, però no sempre és el millor
-Una idea no òbvia pot ser una gran innovació i millora. A vegades podem jutjar amb massa prejudicis injustament
-Hem de tenir capacitat de provar, perdre por als experiments controlats
-Hem d’avaluar sobre la base de dades. Experimentar però definint a priori fins a on i com avaluarem l’èxit o fracàs
-Només assumint errors podrem de vegades encertar
-Els models de subscripció i / o tarifa plana poden ser molt interessants. Són còmodes, són transparents, premien la fidelitat, incentiven l’ús / consum, són molt relacionals, ens identifiquen a la comunitat més activa
-A la innovació en la fixació de preus podem trobar camins que:
- redueixin barreres d’accessibilitat
- facilitin i incentivin l’assumpció de riscos per part del públic, a descobrir noves coses (una cosa tant i tant important en equipaments culturals públics, i tant difícil de fer)
- augmentin públics i la seva diversitat
- incrementin les visites del nostre públics
- facilitin la fidelització
- incrementin els ingressos
-En cultura molt models de fixació de preu (de fet , molts models o metodologies de gestió) no han estat revisades o sotmeses a crítica en molt de temps. Tenim molt a aprendre i a provar
-Aquests japonesos són molt intel·ligents!
