Baixada de l’IVA: oportunitat per aprendre

La barrera del preu en el consum cultural és un dels temes que més opinió ha generat en fòrums de debat sobre gestió i polítiques públiques. És indubtable que el preu és una barrera, però és també evident que suposa una barrera molt diferent per a diferents persones.

Els canvis en l’IVA aplicat a productes culturals i el seu impacte en el preu final al consumidor, ens ofereixen una bona oportunitat d’anàlisi i aprenentatge en aquest tema.

El món anglosaxó del showbussines -amb major orientació a resultats econòmics que el sector cultural de les nostres latituds- fa temps que ho sap i les seves polítiques de preus presenten una gran diversitat per intentar encaixar amb necessitats i sensibilitats molt diferents.

Preu o percepció de valor?

La qüestió central no és tant el preu com l’equilibri entre el valor percebut i el seu cost. Els productes que ofereix el sector cultural tenen una percepció de valor molt dispar entre la població.

Per això podem argumentar, des de l’opinió, que el factor clau és l’interès del consumidor. En cotes molt baixes d’interès, reduir preus pot no tenir com a conseqüència un major accés d’usuaris, però en canvi pot repercutir en una menor sostenibilitat.

Per aquesta raó, determinades estratègies de màrqueting per arribar a nous públics simplement per la via de les promocions podrien estar condemnades al fracàs i, a més, canibalitzar el volum d’ingressos.

També les polítiques públiques ben intencionades, que sense més centren els seus esforços en abaratir el cost econòmic d’accés, podrien redundar simplement en que aquells per als quals el preu no suposa una barrera acudeixin amb un menor cost. És a dir, recursos públics que acabarien tenint un efecte anti-redistributiu alhora que minvarien la sostenibilitat del projecte.

Entendre la complexitat i saber més

És a dir, el factor preu és complex i amb efectes en l’accés, en la sostenibilitat, en la comunicació i en la percepció de valor, en l’equitat i en la funció redistributiva de l’administració i en les polítiques públiques. Entendre-ho de forma simplificada ens pot portar a receptes poc productives, o improductives del tot.

Ens cal saber més, molt més, i analitzar (i no és fàcil). Els resultats són multifactorials i el contingut o producte cultural a la venda canvia contínuament. Necessitaríem reproduir unes condicions de laboratori on poder comparar resultats de diferents experiments amb mostres de referència. Analitzar què passa si baixem preus, si els pugem o si els definim de forma completament diferent i diversa (aquesta seria la nostra aposta: analitzar, innovar, aprofitar les opcions que ens ofereix avui dia la tecnologia i dissenyar polítiques de preus més complexes que s’adaptin a una demanda i objectius també complexos).

I experimentar amb preus és el més oposat que existeix a experimentar amb gasosa. Però justament ara tenim una oportunitat! I tot gràcies a l’anhelada baixada de l’IVA en el cinema.

Aprendre amb les dades

El més probable és que la resposta dels diferents agents del sector i, per tant, la repercussió sobre el preu final al consumidor, tingui també resultats diferents. Això ens donaria justament l’oportunitat per analitzar quins efectes tenen les diferents alternatives.

Un estudi d’aquestes característiques seria de gran interès per al propi sector audiovisual, però no només per a aquest sector. Es pot elevar la seva repercussió a universal per a tota la cultura i, per tant, ser de gran interès per a tot el sector cultural i per a la pròpia administració.

No ens consta que s’hagi fet res en aquest sentit. Però sí mantenim l’esperança que a poc a poc una cultura de dades es vagi extenent per tots els porus de la cultura, que des del teatre més modest a l’administració més gran -passant també per sales i festivals de cinema- el conjunt del sector cultural comenci a prendre decisions sobre la base de les dades, aleshores aprendrem dels errors i avançarem en la nostra important missió.

Entrades relacionades