Màrqueting i gestió d’equipaments escènics (extracte de la ponència de Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura a Mercartes. Valladolid, 7 de novembre de 2014)
Prioritzem més que mai el coneixement dels nostres usuaris. Quan pensem en el nostre projecte, no oblidem quins són els nostres objectius, quins són els nostres valors, però sobretot no oblidem qui han de ser el nostre veritable focus d’atenció: les persones que formen part de les nostres comunitats. I el màrqueting no és més que això.
Màrqueting és orientació als públics. Conèixer què volen, què els preocupa. I saber com arribar-hi. Res més. I ni més ni menys. Com? Aplicant una metodologia científica, una tecnologia i unes eines que ens permetin, a partir de les dades dels nostres usuaris, obtenir informació i generar coneixement sobre ells. Garantirem una millora contínua en la gestió i optimitzarem al màxim els recursos. Però, per sobre de tot, màrqueting comporta una cultura de treball basada en una actitud proactiva per conèixer qui són les persones que hi ha a l’altra banda de la quarta paret per ubicar-les en l’autèntic centre del nostre projecte.
Però … alerta! La nostra inèrcia en màrqueting i comunicació ens ha portat a focalitzar-nos en difondre una programació artística, en fer veure les seves bondats, en insistir fins a la sacietat en que vinguin a veure’ns, a ficar el nas en l’espai -on-line o no- vital dels nostres públics . Cartells en els aparadors, emails a tort i a dret a les safates d’entrada, anuncis a la revista del barri, falques a l’emissora de torn, flyers a la sortida del restaurant, banners al portal d’oci, banderoles i marquesines a la plaça del poble … i quan pensàvem que la situació podia derivar en un afartament per part dels nostres destinataris -generant soroll i spam-, arribant a considerar-nos com irrellevants i inexistents, venim els de màrqueting i comunicació i ens omplim novament la boca amb estratègies de màrqueting de continguts, de brandend content, de inbound màrqueting … per tornar a caure en els mateixos errors: generar continguts sense reflexionar prèviament sobre quins són els nostres autèntics valors i atributs que connecten amb els nostres públics i, més important encara, sense comptar amb la participació de la gent en aquestes converses. Deixem de parlar de nosaltres mateixos i parlem dels que tenim davant. Del que els agrada, del que els interessa, del que els preocupa. És això que es diu conversar … i escoltar.
Connectem, conversem i generem relats que siguin autènticament rellevants per als nostres potencials compradors d’entrades, per als nostres prescriptors, per als nostres difusors, per als que acaben asseient-se en les nostres platees. També per als membres dels nostres equips. I per als polítics, directius i patrocinadors que formen part del nucli dur de decisió. Tots ells integren les nostres comunitats, les nostres tribus. I no importa quin sigui el format, el dispositiu, la tecnologia, el canal o el mitjà que escollim per involucrar. De fet, el transmèdia ens ha de permetre adaptar-nos a la seva realitat més propera.
És com reaprendre a lligar, si és que alguna vegada vam saber com. Siguem rellevants, parlem-los del que els preocupa, del seu dia a dia, i de com el nostre teatre pot formar part -en un segon pla si és necessari- d’aquestes comunitats, d’aquests universos compartits. Trobem vincles, entretinguem, siguem originals, seduïm …
Tenim la immensa sort que els nostres continguts apel·len als seus sentiments, als seus desitjos, als seus somnis, als seus anhels. I, més encara, que estem oferint experiències úniques, en viu i en directe, memorables. Aconseguim, amb l’ajuda de Cupido, que aquesta programació, aquests espectacles, aquest teatre acabin sent més seus que nostres. Enamorem-nos …
Artista convidat:
Can’t Help Falling in Love, Elvis Presley
