NielsHeidenreich_740x250

Cultura de dades, dades de cultura

No li falta raó a David Márquez (@David_MML) en el seu article Entre dades està el joc del seu interessant bloc. Té raó quan afirma que en el present i en el futur les dades són i seran un recurs útil, fins i tot imprescindible, per al desenvolupament d’un projecte cultural.

Segueix tenint raó quan analitza la utilitat de les dades que recull el ministeri i quan qüestiona la seva aplicabilitat. Explica com, pel seu origen i forma de captar-les, és fa difícil saber fins on són completes i fiables aquestes dades i com algunes de les categories utilitzades en l’anàlisi podrien ser qüestionables per les seves fronteres difuses.

Hi afegiria que la filosofia i les metodologies amb les quals es recullen aquestes dades han variat poc des de principis de segle (moment en que comencen la majoria de les sèries de dades). No estem aprofitant les noves fonts de dades avui disponibles, com ara les dades de sistemes de venda d’entrades, de continguts web o de xarxes socials. Noves dades que podrien aportar llum a preguntes abans implantejables. Tampoc aprofitem les noves tecnologies que facilitarien la captura, l’accés, la visualització i l’anàlisi de les dades, la seva fiabilitat i eficiència.

Aquesta nova realitat obre una oportunitat, ofereix una nova forma d’obtenir i analitzar dades del sector cultural des de les administracions, que aporti nous coneixements, més llum, útils i practicables respostes per a professionals, organitzacions i institucions.

Seria interessant revisar a fons què n’esperem i què ens poden aportar les dades partint des del principi: les preguntes. I fer que el que volem saber sigui el motor que ens porti fins a les dades i ens ajudi a definir la manera més òptima d’obtenir-les i d’analitzar-les, fins que ens donin les respostes.

Una part d’aquestes dades serien útils (necessàries) per a la pròpia administració. Mai més un pla, un projecte, una subvenció… en definitiva, una política cultural, sense avaluació, sense una definició a priori i clara dels seus objectius i de com -amb quines mètriques- seran avaluats. Parafrasejant Peter Drucker: Només podem millorar el que pot ser mesurat.

D’altres dades serien també útils per al sector; dades agregades del conjunt de la societat que posin en context i enriqueixin les dades pròpies i individuals. En aquest sentit, el moment és també una oportunitat per fomentar una cultura de presa de decisions en base a dades i per posar en valor el potencial de compartir anàlisi i conclusions (no puc deixar de citar com a bona pràctica alguns dels estudis que nosaltres mateixos hem fet en aquesta línia per encàrrec de l’Àrea de públics de la Generalitat de Catalunya).

La qüestió econòmica no hauria de ser una barrera. No hi ha dubte que iniciar aquest camí suposa un cost, com ho suposa tot l’esforç per mantenir les sèries de dades actuals que fan a hores d’ara les diferents administracions (afegiria, a més, que poc coordinades entre elles). I el que és segur és que un nou enfocament podria oferir més i més quantificables retorns. Podríem no repetir un programa que no demostra la seva efectivitat… invertir més fons en les subvencions que millor han satisfet els seus objectius… identificar i analitzar en detall bones pràctiques per a difondre-les i estendre-les… compartir mètriques i resultats que permetin avançar més ràpid al conjunt…

És cert que estem davant d’un repte i que necessitarem temps, un plantejament estratègic i nous o reciclats professionals especialitzats, però l’oportunitat de millora per a tot tipus d’organitzacions, per a l’acció de les administracions i del sector en el seu conjunt és evident.

Tal i com proposa el David… posem-nos-hi!

Compartir