por

La gestió cultural necessita del màrqueting (1/4)

# , ,

speaker(cc)garryknight_flickr

Els darrers anys, el màrqueting ha aparegut amb força com a disciplina important per a la gestió de la difusió cultural. Les estratègies culturals públiques i privades han de maximitzar ingressos i optimitzar recursos.
En particular, els equipaments i les polítiques de difusió cultural han de moure el seu focus des d’una perspectiva centrada en la programació, a una perspectiva centrada en els públics. O dit d’una altra manera, del que hi ha a l’escenari al que hi ha a la platea i a l’amfiteatre.


Aquest nou punt de vista, amb matisos (*), no és altre que l’enfoc de màrqueting i la seva orientació a l’usuari.

Els motors d’aquest canvi de focus són tant socials –intentem maximitzar la rendibilitat socials de l’equipament o projecte, com econòmics –intentem maximitzar els ingressos que genera la programació directament–.

Els gestors culturals mirem ara més intensament a la platea, i la volem el més plena possible (dins dels límits que els nostres objectius i recursos en marquin i permetin).

Incrementar les audiències a la nostra platea incrementa les nostres opcions de sostenibilitat en temps molt complicats; però també augmenta el sentit del nostre projecte, doncs arriba a més gent, a més conciutadans i conciutadanes.

I és que el sentit de la difusió cultural radica en que hi hagi recepció. I si la cultura és un mirall on persones i societats es veuen reflectides, es coneixen i reconeixen, el seu sentit fonamental està en que existeixi el subjecte que s’hi apropa i s’hi mira.

Si les tècniques de màrqueting ens ajuden en aquesta tasca, el màrqueting serà un gran aliat, un aliat necessari.

La gestió cultural necessita del màrqueting, no per definir què posem a l’escenari, no per modificar el que posem a l’escenari, sino per maximitzar el servei que prestem des de la cultura a la comunitat a què ens devem. I per això cal obtenir sobre la base d’aquest servei els recursos que necessitem per fer sostenible el nostre projecte, directament i indirectament.

(*) matisos delicats que estan en l’origen de l’escassa, i a vegades desconfiada, relació que ha existit entre cultura i màrqueting, entre creadors/gestors culturals/responsables de màrqueting. Tema per a un altre comentari algun dia.

Altres articles recomanats:


Moviments als cinemes

Moviments tectònics a la industria audiovisual. Fa ja unes setmanes va esclatar la que podria ser la batalla final oberta… Llegir més

La corba de recuperació dels públics dels museus

Quin serà l’impacte de la COVID-19 en els públics dels museus? Com es preveu la recuperació? Aquestes són qüestions determinants… Llegir més

Museus en temps de COVID-19

Llegim a Twitter que s’estima que per l’impacte de la COVID-19 un terç dels museus nord-americans no tornaran a obrir… Llegir més