por

La magnitud de la tragèdia II

# ,
Photo by Zhifei Zhou on Unsplash

Actualitzem la sèrie d’articles dedicats a dibuixar el rang d’escenaris possibles de recuperació per a la cultura en viu per al 2020 i anys posteriors (1r. i 2n.). Tot i la raonable interpretació de les dades[1], totes les previsions i conclusions s’han de llegir amb cautela. L’interès de les respostes ens fan relaxar les exigències de la prudència per aproximar un rang de possibles corbes de recuperació que, esperem, seran útils per a les persones implicades professionalment al sector.

El motiu de l’actualització és la publicació del Pla de desescalada presentat pel govern de l’estat ahir, 28/04/2020. Aquest pla confirma el que fins ara era una hipòtesi: la cultura no tornarà a la normalitat fins a disposar de la vacuna i, obre la possibilitat de reobrir els espais o activitats culturals amb limitacions d’aforament que començaran al 33 % i que podran arribar al 50 %, sempre i quan permetin garantir una distància física entre assistents de 2 m.

Segons el calendari estimat pel govern, si podem passar de fase sense interrupcions, pels inicis de juliol ens trobarem a la Fase III, la darrera i anterior a la vacuna.

Afegim el càlcul de la corba de recuperació amb aforament limitat (reduïm escenaris intermedis que sí hem situat als anteriors articles). A tots els escenaris suposem l’arribada i distribució universal de la vacuna per al març de 2022.

Els diferents escenaris

Escenari 1: reobertura al juliol amb aforament limitat al 50 %, al 33 % si el pla s’alenteix. La limitació de l’aforament afecta a la demanda, però el públic s’adapta a la realitat, les mesures de seguretat generen prou confiança, l’experiència és prou comfortable i es genera un efecte crida entre el públic. No es fa necessari reconfinament. Aquest escenari farà de frontera optimista.

Escenari 2: reobertura al juliol amb les mateixes condicions, sense re-confinament, però amb una reacció més prudent del públic, les mesures de seguretat no mitiguen prou la percepció de risc.

Escenari 3: reobertura al juliol amb les condicions i reaccions del públic de l’escenari 1 però amb re-confinaments temporals, amb involucions en les fases de contenció. A cada salt la recuperació posterior perd vigor.

Escenari 4: reobertura directament amb vacuna i prevista per al març 2022. Escenari d’hivernació fins a la vacuna, frontera pessimista.

La corba d’ingressos mensual:

Traslladant aquestes dades a imports anuals les corbes de referència serien:

Principals conclusions…

  • Per al 2020 podem preveure un descens en els ingressos d’entre el 60 i el 80 % a qualsevol dels escenaris ara per ara a l’horitzó
  • Per al 2021 el descens en ingressos rondaria el 50 % en el millor dels casos.
  • La recuperació dels ingressos per al 2022, o l’any en el que arribi la vacuna, s’aproximarà al 70 o 80 %.
  • Després de la vacuna encara necessitarem un parell d’anys per recuperar totalment la normalitat, entesa com el nivell de consum de producte cultural més enllà de casa.
  • L’escenari optimista, obertura tot i amb limitació d’aforaments amb bona reacció per part del públic i perfecte evolució dels indicadors sociosanitaris, es distancia de tota la resta. Les recaigudes, una resposta del públic amb més desconfiança o una combinació dels dos factors generarien un gran impacte a la recuperació.
  • Els límits d’aforament a les primeres fases, 33 o 50 % són irrellevants, la demanda a les primeres setmanes o més es situarà per sota.

No canvia la principal conclusió de la sèrie d’articles: la realitat es mourà a l’àrea del gràfic encerclada pels límits optimista i pessimista de l’anàlisi, on el pessimista depèn directament de la disponibilitat de la vacuna.

“la realitat es mourà a l’àrea del gràfic encerclada pels límits optimista i pessimista de l’anàlisi”

El gran problema per la cultura és la distància entre assistents i aquesta està realment fora de l’àmbit de decisió de qualsevol govern, ve marcada per la forma de propagació del virus. Més enllà dels límits d’aforament, l’experiència de l’activitat cultural es veurà molt afectada per aquests condicionants.

Molts espais no podran adaptar-se de forma sostenible les exigències de la Fase III. Els projectes que ho puguin fer assumiran una major responsabilitat, actuaran de sistema de respiració assistida per a un ecosistema clarament amenaçat. Per a la resta, la innovació serà condició de subsistència. Per al conjunt tornem a defensar la necessitat de manteniment dels ERTO més enllà de la possibilitat d’obertura, i sumem la proposta de plans (avaluables) de suport a la innovació en els què esperem, interessadament, no sigui oblidada la industria auxiliar i de serveis a la cultura.

No envegem als responsables que hagin de dissenyar i implementar aquests plans d’ajuda. Els recursos seran limitats i hauran d’atendre a una crisi econòmica de dimensions desconegudes.

Com si d’una nova corba dramàtica es tractés, cada nova dada, cada nova anàlisi fa semblar optimista a l’anterior. Confiem en que també podrem canviar la tendència d’aquesta ben aviat.


[1] Partim de les mateixes dades que als articles anteriors, enquestes a consumidors culturals intensos als Estats Units, fets per la Colleen Dilenschineider (espais culturals de tota mena) i per Shugoll Research (teatres). Les dades no són les ideals, la mostra enquestada és lluny, són heavy users culturals i les preguntes han estat dissenyades per a fer aquestes anàlisis. Però són les millors dades disponibles i la interpretació que hi donem sembla del tot raonable. Aquestes enquestes ens venen a dir que una part del públic no tornarà als teatres i auditoris encara que això sigui possible. Si disposem de vacuna aquest percentatge de públics perduts serà menor, abans de la vacuna aquest percentatge serà significatiu, si les reobertures són amb aforament limitat, només una minoria del públic hi respondrà a la convocatòria. Tots els percentatges d’abandonament s’aniran reduint en el temps, en la mesura que l’evolució cap a la normalitat no compti amb nous re-confinaments. Temps després de la vacuna podem confiar en una recuperació total de les visites.

No incloem a l’anàlisi els efectes de la crisis econòmica al conjunt de la societat i el seu efecte esperable de retracció de la demanda

Altres articles recomanats:


Ha arribat l’hora de prendre decisions

Gestors de la cultura! Ara és l’hora! La sortida de la crisi actual serà llarga i plena d’amenaces (aquí vam… Llegir més

Museus en temps de COVID-19

Llegim a Twitter que s’estima que per l’impacte de la COVID-19 un terç dels museus nord-americans no tornaran a obrir… Llegir més

L’acceptació del dol

Quan tornarem a la normalitat? Aquesta és la pregunta del moment. És la pregunta que com a experts en dades… Llegir més