por

La magnitud de la tragèdia

# ,
Photo by joshua leal on Unsplash

Actualitzem amb noves dades les previsions d’impacte en els ingressos de l’activitat cultural de pagament, per al 2020 i anys posteriors, que vam començar a aquest article.

Ara comptem amb noves onades de la mateixa enquesta comentada per la Colleen Dilenschineider i una nova enquesta, també a EEUU, feta per Shugoll Research que compta amb informació i preguntes encara més precises i adequades per a ser extrapolades al càlcul de la corba de recuperació (hem d’agrair el descobriment d’aquesta nova font d’informació a Javier @Ibacache, referència al continent americà en públics culturals).

Com a l’anterior article, totes les previsions i conclusions s’han de llegir amb cautela, ni compten amb prou informació sobre la gestió de la pandèmia en el futur, ni les dades de les enquestes són properes o han estat dissenyades De nou, la rellevància de la pregunta, “a quin mal ens hem d’afrontar els propers anys?”, ens porta a relaxar el firewall de la prudència.

“Actualitzem amb noves dades les previsions d’impacte en els ingressos de l’activitat cultural de pagament, per al 2020 i anys posteriors”

El nostre objectiu és ser útils per a responsables de projectes, organitzacions i administració pública, que hauran de preparar-se pel pitjor, esperar l’escenari més optimista i gestionar una realitat que es mourà entre els dos límits. Volem dibuixar per tant una àrea de realitats plausibles en base a les dades disponibles. Malgrat ser una previsió amb un alt marge d’error (i millorable amb més dades), estem convençuts que és una aproximació útil i en aquests moments necessària.

Quan tornarem a la normalitat?

Ara que tots som uns experts epidemiòlegs, podem afirmar que no tornarem a la nova normalitat (sobre la que reflexionem a una altra línia d’articles [1 i 2]) fins a disposar de la vacuna. Aquest és el límit de l’horitzó pessimista, el sector cultural en coma induït fins a disposar de la vacuna. El pitjor dels escenaris possibles.

Ara bé, la societat necessita avançar aquesta normalitat tot el que sigui possible, desescalar la situació. Sembla que tenim dues opcions. O establim algun sistema d’identificació i rastreig ràpid de persones contagiades (amb els dilemes ètics que impliquen alguna de les propostes sobre la taula) o, ens movem amb assaig i error, obrint i tancant el confinament per zones en funció d’indicadors de l’evolució de la malaltia i de la capacitat assistencial del sistema sanitari públic.

Les activitats amb audiències en viu es trobaran sempre al fil d’aquesta serra d’obertures i tancament, seran les darreres en obrir i les primeres en tancar de nou.

El millor dels escenaris, la frontera optimista de l’àrea a dibuixar, seria un desconfinament en el que no es fa necessari el reconfinament.

Aterrem els escenaris amb dates possibles, algunes d’elles també desitjables.

Escenari 1: reobertura espais al gener 2021, no és necessari reconfinament, la vacuna arriba al març 2022.

Escenari 2: obertura abans, pel setembre 2020, assumint la possibilitat de reconfinaments temporals fins a la vacuna per al març 2022

Escenari 3: reobertura directament amb vacuna i prevista per al setembre 2021

Escenari 4: la mateixa situació que l’escenari 3, però preveient vacuna per al març 2022

Traslladant aquestes dades a imports anuals les corbes de referència serien:

Principals conclusions…

  • Per al 2020 podem preveure un descens en els ingressos d’entre el 70 i el 80 % a qualsevol dels escenaris ara per ara a l’horitzó
  • Per al 2021 el descens en ingressos seria del 30 % en el millor dels casos, amb la possibilitat de l’absència d’ingressos si no és possible obrir.
  • La recuperació dels ingressos no arriba fins a 2022. De fet, no arriba fins a l’any en que la vacuna estigui universalment distribuïda.
  • Després de la vacuna encara necessitarem un parell d’anys per recuperar totalment la normalitat, entesa com el nivell de consum de producte cultural més enllà de casa.

La realitat es mourà l’àrea del gràfic encerclada pels límits optimista i pessimista de l’anàlisi, on el pessimista depèn directament de la disponibilitat de la vacuna.

Ve a ser l’opinió també de Bill Gates: “Large sporting and entertainment events probably will not make the cut for a long time; the economic benefit of the live audience doesn’t measure up to the risk of spreading the infection”.

Estem davant d’una crisi transversal que s’acarnissa especialment amb les activitats que requereixen de proximitat social

No incloem a l’anàlisi:

  • la possibilitat d’obertura amb aforaments limitats. Aquest escenari quedava analitzat al citat article, preveient una recuperació més lenta en aquest cas (i que pot ser de tempesta perfecta si el combinem amb escenaris de reconfinament). És a dir, si l’obertura és parcial, les pendents de recuperació són més planes i llargues en el temps. Aquesta corba quedaria dins de la superfície de possibles realitats
  • els efectes de la crisis econòmica al conjunt de la societat i el seu efecte esperable de retracció de la demanda

Estem davant d’una crisi transversal que s’acarnissa especialment amb les activitats que requereixen de proximitat social. Una magnitud de la tragèdia mai vista que amenaça amb destruir l’ecosistema cultural que coneixem.

En aquest sentit, aprofitem per apuntar que els ERTES generalitzats als que el sector s’acollit per a contenir les despeses caldrà que s’allarguin més enllà del període de tancament, per donar espai a la recuperació i temps per a produir nous continguts, i caldrà que s’estenguin a tota la indústria auxiliar des de perruquers i professionals de vestuari a ticketings o consultories especialitzades (sí, com teknecultura, per exemple), si volem que una part d’elles estigui dempeus a la sortida del túnel.

Cada nova dada, cada nova anàlisi fa semblar optimista a l’anterior. Esperem que a la propera canviï la tendència.

Altres articles recomanats:


La magnitud de la tragèdia II

Actualitzem la sèrie d’articles dedicats a dibuixar el rang d’escenaris possibles de recuperació per a la cultura en viu per… Llegir més

Ha arribat l’hora de prendre decisions

Gestors de la cultura! Ara és l’hora! La sortida de la crisi actual serà llarga i plena d’amenaces (aquí vam… Llegir més

Museus en temps de COVID-19

Llegim a Twitter que s’estima que per l’impacte de la COVID-19 un terç dels museus nord-americans no tornaran a obrir… Llegir més