por

Museus en temps de COVID-19

# , ,
museu tancat covid-19
Photo by Patrick Robert Doyle on Unsplash

Llegim a Twitter que s’estima que per l’impacte de la COVID-19 un terç dels museus nord-americans no tornaran a obrir les portes. D’altra banda, l’ICOM preveu que seran un de cada deu museus a tot el món els que hauran de tancar. L’Albert Sierra va fer un fil on es preguntava quin seria l’impacte en museus i monuments de Catalunya i de la resta de l’estat. Amb tot, sembla que a Europa la dansa epidemiològica relaxa el confinament i els museus tornaran a obrir de mica en mica. Però…

En quin estat hi arriben els museus a aquesta situació ? Quines reflexions del confinament cal no oblidar? Quin pot ser l’impacte de la COVID-19 en els museus? I més enllà del 2020 quin és l’horitzó?

Moltes preguntes assetgen els museus i els seus equips en temps de pandèmies i algunes no tenen resposta encara. Des de teknecultura volem abordar aquestes qüestions a partir d’una sèrie de tres articles que poden donar algunes pistes:

  • El dia que tot es va aturar
  • La corba de recuperació dels públics de museus
  • Més enllà del 2020 quan l’estratègia digital serà imprescindible

El dia que tot es va aturar

El punt de partida de cada organització en el moment que apareix el virus és clau per poder-ne analitzar l’impacte. Com eren els museus el dia que es va parar tot?

 “aquesta situació ens confronta amb les nostres debilitats: equips petits, licitacions ajustades, poca capacitat per produir programació. Les empreses i els autònoms que depenen de nosaltres estan penjant d’un fil”

Mireia Rosich (directora de la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú) al Punt Avui

L’ecosistema museístic a  l’estat espanyol el conformen una immensa majoria d’organitzacions mitjanes i petites disseminades per tot el territori amb una mínima estructura que no arriba a les 10 persones, en el millor dels casos. Aquests museus són, principalment, de titularitat municipal, però també n’hi ha de privats i de l’església.  Els titulars es fan càrrec dels elevats costos estructurals, mentre bona part de l’activitat es finança via subvencions d’altres administracions. Molts d’aquests equipaments generen un bon nombre d’activitats i són agents culturals actius en les seves respectives comunitats.

A un altre extrem de l’ecosistema hi trobem pocs i concentrats museus i monuments ubicats a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, València,  Bilbao, Málaga, etc.) tant de titularitat pública com privada, així com els grans museus públics. Aquestes organitzacions compten amb plantilles àmplies i basen una part de la seva activitat en la capacitat d’atracció del turisme i/o en la programació d’exposicions “mediàtiques”.

L’ecosistema museístic el conformen una immensa majoria d’organitzacions mitjanes i petites disseminades per tot el territori i uns pocs i concentrats museus i monuments ubicats a les grans ciutats amb plantilles àmplies i una forta capacitat d’atracció basada en el turisme i/o en la programació mediàtica”

L’ecosistema museístic a Catalunya ens serveix d’exemple per veure una clara concentració de museus amb un pressupost modest i plantilles reduïdes d’arreu del territori (color blau situats a la part inferior esquerra del gràfic). En canvi, a la part dreta i superior del gràfic trobem els museus amb major pressupost i plantilla, la majoria ubicats a Barcelona (color verd).

L’exemple del sistema museístic català ens mostra clarament que les conseqüències i les receptes de recuperació seran diferents en cada tipus de museu i els responsables polítics faran bé de no barrejar naps amb cols i situar estratègies diferenciades per a cada cas.

A diferència dels museus americans, el finançament públic de la majoria de museus catalans i de la resta de l’estat permetrà que els seus pressupostos i plantilles no es vegin afectats a curt termini. Si més no, mentre no es produeixin retallades i les convocatòries de subvencions continuïn la tendència dels darrers anys.

“L’impacte i les receptes de recuperació seran diferents en cada tipus de museu i els responsables polítics faran bé de no barrejar naps amb cols i situar estratègies diferenciades per a cada cas”

Tanmateix el confinament també està provocant pèrdues als grans museus i highlihgts europeus d’entre 100.000€ i 600.000€ setmanals . Museus que sí basen una part important del pressupost en ingressos de taquilla.

“El  Museo del Prado reporta unes pèrdues d’un milió d’euros cada 15 dies, al Reina Sofía poc per sobre el mig milió d’euros al mes, mentre la Thyssen parla d’un milió al mes. A la Fundació Miró s’hauran perdut 1,3 milions en aquests tres primers mesos i 1,6 al Picasso. Al MNAC es calcula que a finals d’any hauran deixat d’ingressar 2 milions d’euros i 1,5 al MACBA.”

La Vanguardia

El cas és que una part gens menyspreable dels ingressos de molts monuments i museus prové del visitant turista.  I el cas és que la caiguda del turisme estranger per les restriccions de mobilitat i la poca demanda  s’allargarà fins, com a mínim, la distribució de la vacuna a escala global. Les conseqüències són clares per a aquests museus que hauran de reorientar les seves estructures i activitats a la captació i fidelització de la comunitat propera.

A nivell general, podríem afegir que els darrers anys els museus han potenciat i han ampliat la seva funció social, d’entre tots  l’àmbit educatiu és el més evident i amb més pes. S’ha intentat materialitzar la idea de Wagensberg que el museu pot ser una eina pel canvi individual i, per tant, pel canvi social. Tanmateix l’ augment de la funció social als museus s’ha sumat a les de conservació i recerca. A més, l’optimització d’aquestes funcions, així com la impossibilitat d’augmentar les plantilles, ha comportat una ampliació de les externalitzacions que ha revertit en un teixit d’empreses i professionals especialitzats (documentació i restauració, investigació, activitats didàctiques i educatives, atenció a el públic, disseny, muntatge i transport d’exposicions, etc.). Aquests professionals també són pal de paller de les organitzacions museístiques i ho han de ser també en el futur.  

“Les afectacions d’ERTO en les plantilles s’està produint en museus privats i el 71 % dels museus declara que han suspès de forma temporal les concessions a empreses”

El darrer mes s’han iniciat diferents enquestes a professionals del sector per tal que transmetin la seva percepció i dades sobre l’estat dels seus equipaments i així valorar els primers impactes del confinament. De moment només disposem dels resultats de l’enquesta que ha efectuat la Generalitat de Catalunya a les direccions dels museus catalans. L’enquesta compta amb un univers de 99 museus i 11 equipaments patrimonials i en destacaríem els següents aspectes:

  • Les afectacions d’ERTO en les plantilles s’està produint en museus privats que basen part de la seva sostenibilitat en l’income diari. Fins a set museus (tots ells privats) declaren haver efectuat un ERTO . Aquí hi podríem sumar altres institucions culturals que no han respòs l’enquesta i que estan més directament relacionades amb l’afluència turística, com la Sagrada Família o La Pedrera.
  • El 71 % dels museus declara que han suspès de forma temporal les concessions a empreses. Aquest fet s’ha traslladat concretament en la suspensió i paralització de serveis  educatius (38%), però també els serveis de neteja (31%), atenció al públic (19%), i seguretat privada (15%) .

Un altre efecte evident ha estat la paralització de tota activitat presencial i la reprogramació o suspensió fins a nova ordre. Una conseqüència immediata, però també futura, és la restricció de moviment i tancament de fronteres que fa replantejar la producció d’exposicions a partir de la cessió d’objectes d’arreu.  I com dèiem, el retorn dels visitants serà lent i fins que no arribi una vacuna la demanda cultural i el turisme difícilment tornaran als nivells anteriors a la pandèmia, però això és objecte d’anàlisi al següent article.  

La COVID 19 no ha fet més que posar les organitzacions davant del mirall, cadascuna amb les seves misèries i virtuts. I és des d’aquest punt de partida que cada museu ha d’accelerar el canvi  adaptant les estratègies i les decisions clau a la seva condició i, sobretot, a allò que vol esdevenir” 

Pepe Serra, director del MNAC, comentava a El País que la pandèmia accelerarà els processos, però que no feia falta un virus perquè els museus es posin a pensar.  I és veritat, el sector fa temps que de forma col·lectiva reflexiona i planifica el “nou museu”.  La COVID 19 no ha fet més que posar les organitzacions davant del mirall, cadascuna amb les seves misèries i virtuts. I és des d’aquest punt de partida que cada museu ha d’accelerar el canvi  adaptant les estratègies i les decisions clau a la seva condició i, sobretot, a allò que vol esdevenir. 

Altres articles recomanats:


La magnitud de la tragèdia II

Actualitzem la sèrie d’articles dedicats a dibuixar el rang d’escenaris possibles de recuperació per a la cultura en viu per… Llegir més

Ha arribat l’hora de prendre decisions

Gestors de la cultura! Ara és l’hora! La sortida de la crisi actual serà llarga i plena d’amenaces (aquí vam… Llegir més

L’acceptació del dol

Quan tornarem a la normalitat? Aquesta és la pregunta del moment. És la pregunta que com a experts en dades… Llegir més