por

Nous temps, noves estratègies per al sector cultural

# ,
Photo by Johannes Plenio on Unsplash

Dies de confinament (i de preocupació, però les hem confinat a aquest altre article, amb l’objectiu que el pessimisme no contagiï aquest) i en els que potser disposem d’algun moment de calma i temps per fer alguna tasca més reflexiva i estratègica, d’aquelles que el dia a dia normalment no ens permet afrontar.

Per exemple, analitzar dades.

Disposem de les dades de la temporada, si no està acabada poc li faltarà. Serà una temporada anòmala, més anòmala encara que la de la temporada passada (i és que en portem unes quantes). Podem quantificar com d’anòmala serà, quin haurà estat l’impacte en l’activitat, en les entrades, en els ingressos, en l’audiència. Quants clients menys hem tingut, quins segments són els que han tingut una major davallada?

Saber si l’impacte del coronavirus ha estat diferent als diferents segments de la nostra comunitat ens ha d’ajudar a dissenyar l’estratègia de desenvolupament d’audiències per a la recuperació, i que també podem començar a pensar i teletreballar amb l’equip ara.

Com serà la propera temporada?

La propera serà una temporada complicada i bastant important. Podem preveure un desconfinament gradual en el que les activitats en viu a recinte tancat es recuperin poc a poc, sense descartar que puguin passar per períodes curts de nou confinament. I  a tot això hi podem sumar la percepció de perill que la gestió i comunicació de totes aquestes limitacions deixin a la ciutadania. En aquest context, serà molt diferent la gestió de l’audiència d’espais patrimonials a l’aire lliure o a espais tancats, que serà també diferent de la gestió en equipaments escènics i musicals. És interessant llegir aquest article de Colleen Dilenschneider que recopila i analitza dades d’enquestes justament per a mesurar les intencions de retorn dels públics als espais culturals, observa diferències en els eixos que apuntem i permetrà el seguiment d’aquests indicadors.

“Haurem de pensar en la nostra proposta al públic local, com reforçar-la, com explicar-la, quin preu ha de tenir”

Si el turisme és una font d’ingressos és previsible que la recuperació sigui encara més lenta, pendent de l’evolució de la pandèmia global. Haurem de pensar en la nostra proposta al públic local, com reforçar-la, com explicar-la, quin preu ha de tenir… espais que normalment estaven saturats i la població local descartava visitar o feia molt que no visitava poden ara ser una gran atractiu.

La nostra audiència al centre de tot

Haurem de pensar en estratègies de continguts que tinguin en compte les limitacions amb les que ens anem trobant i que ens facin més rellevants als nostres públics a casa seva. Podem preveure una major dependència dels nostres públics més fidels, aquells per als que ja som una forta referència i més necessiten mantenir-se en relació amb el nostre projecte. És possible que els haguem de demanar/proposar major esforç per al seu sosteniment, pensar en nous programes de fidelització, crear o enfortir els clubs d’amics, o altres programes de micromecenatge. L’afluència dels públics més esporàdics, pot esdevenir més esporàdica encara durant una temporada. La comunicació, els preus, l’experiència s’haurà d’adaptar si és així.

Tot són hipòtesis que les dades han de validar, i monitoritzar per poder avaluar l’evolució.

“(…) ara més que mai necessitarem entendre a l’audiència, ser-li útil, ser útil als seus diferents segments”

En una economia de subsistència destinar els recursos al més essencial sona completament raonable, i certament ho és. Ara, convindria no equivocar-se en el què és essencial, no situar aquí a l’audiència, als destinataris de la nostra activitats, els usuaris que donen raó de ser al projecte, la comunitat que s’hi relaciona, pot ser un error mortal en aquests moments. Obrir portes i taquilles pot no ser en absolut suficient, i molt menys eficient. Al contrari, ara més que mai necessitarem entendre a l’audiència, ser-li útil, ser útil als seus diferents segments en la mesura i amb la proposta que més necessitin. Abandonar o reduir a la mínima expressió el màrqueting intel·ligent, el que basa les seves decisions en dades, reduirà els ingressos del futur més immediat i les possibilitats de subsistència.

És evident que, aquest judici, a part de subjectiu és interessat, però no per això menys raonable i una sincera aportació a les reflexions d’aquests dies per la nostra part.

Altres articles recomanats:


Ha arribat l’hora de prendre decisions

Gestors de la cultura! Ara és l’hora! La sortida de la crisi actual serà llarga i plena d’amenaces (aquí vam… Llegir més

La magnitud de la tragèdia II

Actualitzem la sèrie d’articles dedicats a dibuixar el rang d’escenaris possibles de recuperació per a la cultura en viu per… Llegir més

Museus en temps de COVID-19

Llegim a Twitter que s’estima que per l’impacte de la COVID-19 un terç dels museus nord-americans no tornaran a obrir… Llegir més