image.png

Pla de Social Media

chess

Els plans són tots iguals. Necessitem saber d’on sortim, a on volem anar, traçar el mapa, definir com hi anirem, i definir com avaluarem el nostre progrés.

Per saber d’on sortim, necessitem saber com som i analitzar les nostres debilitats, amenaces, oportunitats i fortaleses per entrar a la plaça i construir relacions amb una comunitat. Analitzar els nostres iguals (aprendre d’ells), estar al cas de les tendències en el nostre entorn i en el marc digital.

 

Per saber cap a on anem, hem de definir el nostre objectiu. Els objectius estaran en algun d’aquests eixos:

  • difondre el projecte (branding)
  • sumar persones a la nostra comunitat (fer créixer la comunitat)
  • incrementar la relació comunitat/projecte (fidelitzar, incrementar engagement)
  • vendre entrades (no és l’objectiu que s’hi adiu millor al que passa a les xarxes, hem de ser-ne conscients)
  • atenció al client (el client així ho espera quan ens cita)
  • participació, empoderament (nous canals per fer coses noves, per obrir les portes de l’oficina als públics)
  • innovació (relacionat indirectament amb anterior eix, oportunitat per fer múscul d’innovació a l’organització)

Per saber cap a on anem, hem de saber a qui ens volem adreçar; saber com és la nostra comunitat; definir amb les variables al nostre abast a quina comunitat ens volem adreçar; tenir una idea de les xarxes a les quals aquesta comunitat serà més present (amb major probabilitat); identificar quins continguts els motiven i quins referents segueixen.

Si sabem a on volem anar, es moment de fer el mapa.

La relació que volem construir amb la nostra comunitat la farem amb el nostre contingut.

De fet, contingut i comunitat mantenen una permanent relació complexa i dinàmica. El nostre contingut defineix la nostra comunitat, com la comunitat a la que volem arribar defineix un contingut a elaborar.

Contingut no només a partir del que compartim a l’escenari: també informació rellevant interessant per a la nostra comunitat. Aportem contingut que aporta valor a la comunitat, a la vegada que rebem contingut de la pròpia comunitat (recordem que estem en xarxa i nosaltres som un més).

El contingut que connecta i manté la connexió ha de tenir format de relat, d’història. Una història:

  • ens defineix millor, ens fa més clarament identificables
  • genera experiència i és més fàcil de recordar
  • facilita una vinculació emocional
  • fa el missatge més comprensible, més divertit, més motivador, té més intriga, desperta més curiositat
  • és més fàcil de compartir i per tant de difondre boca a boca

Aquest contingut, a més a més, serà multimèdia i multicanal. I les accions més interessants (les que ens permetran més impacte i punts de contacte amb la comunitat) seran les accions transmedia. Accions que s’expressen i comparteixen en paral·lel en diversos canals (parlem ara de #transmediastorytelling).

La feina és molt creativa! Gran notícia per als gestors culturals, doncs aquest és un terreny que ens és natural i per al qual disposem d’habilitats molt interessants.

No obstant, és una feina complexa. Per ordenar-la proposem un model, una metodologia importada de pràctiques digitals. Imaginem la gent a plaça i la dividim entre els que no ens coneixen, els que ens coneixen, els que compren entrades i els que són amics del projecte (venen habitualment, parlen positivament d’ell, són ambaixadors del projecte). Construir la relació amb la nostra comunitat consisteix en fer que més gent ens conegui, més gent compri entrades i més gent esdevingui bona amiga del nostre projecte.

Acabem de definir el nostre túnel de conversió. Ara hem de crear continguts que ajudin a fer aquest túnel de conversió cada vegada més ample i més intens.

Podem col·locar aquest contingut en una matriu de contingut que ens permetrà una visió global. Els canals i les fases del túnel configuren la matriu, i es tracta de col·locar els elements i inventar accions que siguin transversals a diverses cel·les de la matriu (contingut transmedia).

Cada acció hauria de venir acompanyada de la mètrica amb la qual l’avaluarem. Perquè planificar sense mesurar després és fer la meitat de la feina. Només si avaluem el que fem, podrem identificar els continguts i processos que són més eficaços i eficients per construir la relació amb la nostra comunitat. O aprendrem a conèixer més i millor a la nostra comunitat, i sabrem com fer-la créixer en quantitat i en intensitat relacional.

Haurem de definir els recursos humans: qui ho fa, amb quins rols, com ens coordinarem si som diverses les persones, com aprofitem la credibilitat digital que segur tenen membres de l’organització o com ho separem, que externalitzem i que no.

Per últim haurem de dotar de recursos econòmics tota aquesta feina.

Convenientment ordenat:

  1. Objectius
  2. Definició comunitat i xarxes
  3. Matriu de continguts
  4. Planificació de continguts
  5. Responsables, rols i to
  6. Recursos i eines
  7. Mètriques i indicadors
  8. Avaluació
  9. Pressupost

Ja tenim el nostre Pla de Social Media, ja sabem que farem a la plaça i com.

Compartir