Els professionals de la cultura estem molt convençuts del seu valor i, en especial, del valor de la cultura en viu. És central a les nostres vides, ens defineix i articula la nostra forma de veure i entendre el món. No hi ha estrena que ens vulguem perdre, no hi ha espectacle que programem que no qualifiquem d’imperdible en els nostres emails.
Per a nosaltres, el valor de la cultura és tan incalculablement alt que tota proposta ens sembla barata i ens costa ser conscients de tot el que li demanem al nostre públic.
Fem un exercici d’empatia amb els nostres espectadors…
Quan els animem a visitar-nos, els demanem entre d’altres coses:
- Euros. El preu d’una, dues, tres o més entrades, sumades a despeses colaterals (que poden anar des del transport a l’equipament fins al preu del cangur).
- Temps. No cal recordar que és or, i nosaltres en demanem força de temps. El temps de durada de l’espectacle, més el necessari per a arribar al teatre amb prou antelació i el temps de tornar. Sumem, en algun cas, el temps dels entreactes que sovint són llargs.
- Llibertat. L’espectacle és a punt de començar i ho fa a una hora concreta; una hora que potser fa temps que no hem revisat, o que revisem sense saber massa cap a on moure-la i sovint coincideix amb l’hora de sopar (ens adaptem als horaris d’inici europeus?).
- Planificació. Demanem al nostre públic que fixi una activitat al seu calendari amb 1, 2, 6 mesos, o més d’un any d’anticipació, i no és en un horari qualsevol: normalment volem la reserva d’unes hores del temps d’oci, el més valuós i escàs per a la majoria de persones.
- Concentració i silenci. Un cop iniciat, el show ha de continuar, no es pot posar en pausa, no ens permet una interrupció ni un comentari.
- Coneixements previs. No és sempre així, però sovint algunes propostes contenen codis interns –alguns són inevitables i d’altres volguts– que demanen informació prèvia.
- Relacions. Per compartir l’experiència de la cultura en viu, és bo disposar de relacions humanes properes també interessades en la cultura.
I encara trobaríem altres demandes si hi penséssim una estona més.
No creieu que demanem massa?
Som prou conscients de tot el que suposa per al públic la nostra crida? Arribats en aquest punt, sabem quins aspectes generaran un major efecte de barrera? En general no seria el preu, tot i que aquest tema seria motiu per a un altre article (o més d’un). Però, tenim present la durada i el format dels espectacles quan definim la programació? Ho expliquem correctament al nostre web?
Potser ja és moment de pensar en innovar en formats que s’adaptin millor als diversos segments i atendre així les diferents sensibilitats que hi ha entorn d’aquests temes.
Pensem que moltes alternatives destinades a ocupar el nostre valuós temps d’oci –en especial les opcions de consum cultural on line– estan ja reduint alguns d’aquests “costos”, i no oblidem què és el que passa quan diferents espècies competeixen en un mateix entorn i una d’elles s’adapta millor als canvis que arriben.
