18 abril, 2017 por Pepe Zapata

#teknepostdata #26

Recursos sobre desenvolupament d’#audiències, #màrqueting de #continguts i #comunicació en #cultura que arriben acabats de sortir del forn després d’uns [pocs] dies de desconnexió durant la Setmana Santa:

Rochana Rapkins analitza al bloc de The Kapost [@kapost] 6 tipus de mapes de viatge de l’usuari, una metodologia molt apropiada per a organitzacions que ofereixen experiències per als seus #públics, com és el cas de les #culturals i les #artístiques. Els 6 models de referència són: l’usuari fàcil de convèncer, el lineal, el gràfic exhaustiu, el bàsic, el relacionat amb l’embut de vendes i l’emocional.

Sobre aquest tema, Annette Franz [@annettefranz], de CX Journey [@CXJourney], ha establert els 10 manaments a tenir en compte en el disseny d’experiències d’usuari:

1. escolta als teus #públics i actua segons el seu feedback
2. mapeja el viatge de l’usuari per entendre com és la seva #experiència
3. posa en valor el teu staff, que és el que està en contacte amb l’usuari
4. defineix i comunica la teva proposta de #valor
5. en el teu equip, sempre gent amb actitud
6. no imitis l’experiència dels teus competidors
7. el compromís de la direcció és essencial
8. dóna responsabilitat i confiança al teu equip
9. defineix el teu propòsit, la teva visió, la teva estratègia
10. comunica, comunica, comunica

Més encara sobre experiència d’usuari: Mckinsey&Company [@Mckinsey] ha publicat una inspiradora reflexió sobre “Els 7 pecats capitals a evitar en la transformació de l’experiència d’usuari”, a saber:

1. miopia – manca de #visió #estratègica
2. indiferència – no és una qüestió prioritària per a la direcció
3. inutilitat – incapacitat d’entendre l’aportació de #valor
4. falta d’atenció – desconeixement del que realment interessa a l’#usuari
5. desequilibri – implementació d’accions en el moment inadequat
6. fragmentació – visió massa compartimentada, no holística
7. ortodòxia – excessiva prudència i poca disrupció

Jill Robinson i el seu TRG Arts [@TRGArts] continuen compartint, un cop més, casos reals com el de l’Arts Club Theatre Company [@theArtsClub] de Vancouver. Es tracta de projectes que demostren com la transformació de les #dades en #informació permet l’adequada presa de #decisions, en aquest cas sobre l’augment de la #fidelitat dels seus #públics. El procés és aquest:

1. saber què ens diuen les dades
2. esbrinar a què es deuen els resultats que es deriven d’aquestes dades
3. decidir què fer per aconseguir els objectius que ens marquem

En determinats casos, la solució prové d’una correcta política de #preus. Com explica David Reece, de Baker Richards [@BakerRichards], els preus no responen a una estructura estàtica, sinó que s’han d’adaptar a la casuística de cada organització, i on la seva flexibilitat i #dinamisme permeti treballar amb conceptes relacionats, però que confonem en ocasions: #valor [allò que rebem a canvi del que paguem] i #satisfacció [el que rebem en relació amb el que esperem, en relació amb les nostres #expectatives]. Referent a això, Steve Rich, de Theatre Monkey [@Theatremonkey1], es planteja a qui beneficien realment els preus dinàmics: als teatres o als públics?

Pel que fa a #segmentació, Colleen Dilenschneider [@cdilly], once more, l’encerta en el seu post “Les tres qüestions de màrqueting més ignorades per les organitzacions culturals”:

1. estiguem allà on estiguin els nostres #públics
2. segmentem els públics, no els canals ni els mitjans
3. fem inversions en màrqueting que siguin rellevants

Jessica Konigsberg [@museolojess], autora del bloc Museums with Impact, parla en el seu post “Ajuntant gent feliç” de la necessitat que els espais museístics adquireixin veritable #rellevància per als usuaris, passant de “ser sobre alguna cosa” a “ser per a algú”, posant com a exemple el Light City [@lightcitybmore] de Baltimore.

Pilar DM [@eldadodelarte], una de les meves CM culturals de capçalera, acaba de publicar en el seu projecte Growth Hacking Museum un interessant i exhaustiu informe sobre la presència dels #museus de Barcelona a #Instagram, i on resulta palpable que continua sent un canal molt adequat i amb un gran potencial d’#engagement amb els nostres #visitants.

David Casacuberta [@dcasacuberta] reflexiona en la newsletter d’abril del CCCBLab [@CCCBLab] sobre els #algoritmes i el seu ús cada vegada més generalitzat per a la presa de decisions, advocant perquè les seves resolucions no només siguin correctes, sinó justes.

Molt recomanable la lectura de l’Anuari AC/E de Cultura Digital 2017, amb un especial focus en l’ús de tecnologies digitals en la conservació, anàlisi i difusió del patrimoni cultural, ple d’exemples i de casos. Coordinat per Baltasar Fdez.-Manjón [@BaltaFM], Javier Celaya [@javiercelaya] i José de la Peña Aznar [@sandopen], compta amb aportacions molt interessants de Robin Good [@RobinGood], Roberto Carreras [@RobertoCarreras], Eva Snijders [@evasnijders], Antonio Rojas Castro [@RojasCastroA], Pedro Diezma [@Pedro_Diezma], Ximo Lizana i Clara Fernández Vara [@clarafv].

Ens seguim llegint en breu, amb més i millors recursos per optimitzar la nostra gestió del dia a dia, mentre aprofito per recomanar-te la lectura de “Com visitar un museu d’art”, publicat per Gustavo Gili, un divertiment escrit per Johan Idema [@johan_idema] que em va acompanyar durant la tòrrida tarda del Divendres Sant a la serra bilbilitana. Una delícia.