#teknepostdata #26
# recursos culturalsRecursos sobre desenvolupament d’#audiències, #màrqueting de #continguts i #comunicació en #cultura que arriben acabats de sortir del forn després d’uns [pocs] dies de desconnexió durant la Setmana Santa:
Rochana Rapkins analitza al bloc de The Kapost [@kapost] 6 tipus de mapes de viatge de l’usuari, una metodologia molt apropiada per a organitzacions que ofereixen experiències per als seus #públics, com és el cas de les #culturals i les #artístiques. Els 6 models de referència són: l’usuari fàcil de convèncer, el lineal, el gràfic exhaustiu, el bàsic, el relacionat amb l’embut de vendes i l’emocional.

Sobre aquest tema, Annette Franz [@annettefranz], de CX Journey [@CXJourney], ha establert els 10 manaments a tenir en compte en el disseny d’experiències d’usuari:
- escolta als teus #públics i actua segons el seu feedback
- mapeja el viatge de l’usuari per entendre com és la seva #experiència
- posa en valor el teu staff, que és el que està en contacte amb l’usuari
- defineix i comunica la teva proposta de #valor
- en el teu equip, sempre gent amb actitud
- no imitis l’experiència dels teus competidors
- el compromís de la direcció és essencial
- dóna responsabilitat i confiança al teu equip
- defineix el teu propòsit, la teva visió, la teva estratègia
- comunica, comunica, comunica
Més encara sobre experiència d’usuari: Mckinsey&Company [@Mckinsey] ha publicat una inspiradora reflexió sobre “Els 7 pecats capitals a evitar en la transformació de l’experiència d’usuari”, a saber:
- miopia – manca de #visió #estratègica
- indiferència – no és una qüestió prioritària per a la direcció
- inutilitat – incapacitat d’entendre l’aportació de #valor
- falta d’atenció – desconeixement del que realment interessa a l’#usuari
- desequilibri – implementació d’accions en el moment inadequat
- fragmentació – visió massa compartimentada, no holística
- ortodòxia – excessiva prudència i poca disrupció
Jill Robinson i el seu TRG Arts [@TRGArts] continuen compartint, un cop més, casos reals com el de l’Arts Club Theatre Company [@theArtsClub] de Vancouver. Es tracta de projectes que demostren com la transformació de les #dades en #informació permet l’adequada presa de #decisions, en aquest cas sobre l’augment de la #fidelitat dels seus #públics. El procés és aquest:
- saber què ens diuen les dades
- esbrinar a què es deuen els resultats que es deriven d’aquestes dades
- decidir què fer per aconseguir els objectius que ens marquem
En determinats casos, la solució prové d’una correcta política de #preus. Com explica David Reece, de Baker Richards [@BakerRichards], els preus no responen a una estructura estàtica, sinó que s’han d’adaptar a la casuística de cada organització, i on la seva flexibilitat i #dinamisme permeti treballar amb conceptes relacionats, però que confonem en ocasions: #valor [allò que rebem a canvi del que paguem] i #satisfacció [el que rebem en relació amb el que esperem, en relació amb les nostres #expectatives]. Referent a això, Steve Rich, de Theatre Monkey [@Theatremonkey1], es planteja a qui beneficien realment els preus dinàmics: als teatres o als públics?
Pel que fa a #segmentació, Colleen Dilenschneider [@cdilly], once more, l’encerta en el seu post “Les tres qüestions de màrqueting més ignorades per les organitzacions culturals”:
- estiguem allà on estiguin els nostres #públics
- segmentem els públics, no els canals ni els mitjans
- fem inversions en màrqueting que siguin rellevants

Jessica Konigsberg [@museolojess], autora del bloc Museums with Impact, parla en el seu post “Ajuntant gent feliç” de la necessitat que els espais museístics adquireixin veritable #rellevància per als usuaris, passant de “ser sobre alguna cosa” a “ser per a algú”, posant com a exemple el Light City [@lightcitybmore] de Baltimore.
Pilar DM [@eldadodelarte], una de les meves CM culturals de capçalera, acaba de publicar en el seu projecte Growth Hacking Museum un interessant i exhaustiu informe sobre la presència dels #museus de Barcelona a #Instagram, i on resulta palpable que continua sent un canal molt adequat i amb un gran potencial d’#engagement amb els nostres #visitants.

David Casacuberta [@dcasacuberta] reflexiona en la newsletter d’abril del CCCBLab [@CCCBLab] sobre els #algoritmes i el seu ús cada vegada més generalitzat per a la presa de decisions, advocant perquè les seves resolucions no només siguin correctes, sinó justes.
Molt recomanable la lectura de l’Anuari AC/E de Cultura Digital 2017, amb un especial focus en l’ús de tecnologies digitals en la conservació, anàlisi i difusió del patrimoni cultural, ple d’exemples i de casos. Coordinat per Baltasar Fdez.-Manjón [@BaltaFM], Javier Celaya [@javiercelaya] i José de la Peña Aznar [@sandopen], compta amb aportacions molt interessants de Robin Good [@RobinGood], Roberto Carreras [@RobertoCarreras], Eva Snijders [@evasnijders], Antonio Rojas Castro [@RojasCastroA], Pedro Diezma [@Pedro_Diezma], Ximo Lizana i Clara Fernández Vara [@clarafv].
Ens seguim llegint en breu, amb més i millors recursos per optimitzar la nostra gestió del dia a dia, mentre aprofito per recomanar-te la lectura de “Com visitar un museu d’art”, publicat per Gustavo Gili, un divertiment escrit per Johan Idema [@johan_idema] que em va acompanyar durant la tòrrida tarda del Divendres Sant a la serra bilbilitana. Una delícia.