por

Play

# , , ,

DREAM, transformació digital en cultura: una obra de teatre de Shakespeare, una pel·lícula i un vídeo joc en temps real.

Foto Stuart Martin RSC

Des del principi vam creure que la pandèmia seria llarga i les restriccions contundents. Al cap de poques setmanes teníem converses sobre la necessitat de nous continguts per a la nova fase. Continguts que si assolien una demanda significativa es quedarien.

Hem anat deixant diverses reflexions a diferents articles sobre la digitalització en cultura.

Imaginàvem la possibilitat d’un nou gènere. Una nova forma artística creada allà on es troben l’audiovisual i el teatre. Amb continguts que reunissin el millor dels 2 mons.

  • De l’audiovisual: la ubiqüitat, la replicabilitat, l’abast massiu…
  • Del teatre: l’experiència, la socialització, l’espontaneïtat…

Han passat mesos i hem vist diversos experiments. Emetre en streaming el que passa a un escenari no és suficient, és simplement posar en una pantalla els mateixos continguts de sempre, no és digitalització. Poden ser una solució conjuntural, però sumen poc de cada món (audiovisual, digital, escènic).

Aquests experiments tampoc han demostrat audiències monetitzables il·lusionants, fins ara. Altres continguts amb major interacció sumen millor, però tenen dificultats d’escalabilitat per ser sostenibles i són encara molt tendres creativament.

Fins ara. Això, AIXÒ: DREAM sí que podria ser la llavor d’un nou gènere.

La Royal Shakespeare Co representa online A Midsummer Night’s Dream amb una tecnologia que captura els moviments dels artistes per moure els avatars dels personatges de l’obra a temps real. A la vegada es permet la interacció del públic a temps real amb diferents elements de l’obra. El terreny on el contingut audiovisual es fusiona amb l’escènic, on el digital pot conviure amb l’experiència en directe és el joc!

El terreny on el contingut audiovisual es fusiona amb l’escènic, on el digital pot conviure amb l’experiència en directe és el joc!

Estem davant d’un nou format que és streaming però necessita del directe, que succeeix en una pantalla però permet la interacció, que implica a l’espectador, que permet audiències massives però ofereix a la vegada una experiència personal individualitzada. Estem davant una proposta que és tant una obra de teatre de Shakespeare, com una pel·lícula com un vídeo joc en temps real.

És un experiment encara. Un test de format, de fit market, fins i tot de preu (la proposta és fremium, només la interacció és de pagament, evidenciant on creuen que radica el valor més essencial i distintiu de l’oferta). Un experiment d’enorme envergadura (i inversió) que ha implicat reunir a grans operadors, especialistes en les diferents àrees (creació, màrqueting, tecnologia, vídeojoc, dades).

De nou és el món anglosaxó el que innova i marca un/el camí. Compten amb el major mercat, compten també amb un altre avantatge, ells al teatre ja li deien “play”.

Altres articles recomanats:


El repte creatiu més gran de la nostra història

La cultura institucionalitzada, la dels senyors i senyores en edat i classe mitjana, pren unes formes concretes que sovint esdevenen… Llegir més

Audiències digitals

Hi haurà demanda suficient per a l’oferta de continguts culturals digitals emergents? Connectar amb audiències i la transformació digitals són imperatives

I ara què?

Les plataformes digitals no són l’enemic de la cultura en viu (si ho fossin, faríem bé de negociar un armistici). Tampoc ho és la digitalització. L’experiència en viu mantindrà la seva mala salut de ferro