por

Una nova temporada més nova que mai

# , ,
Il·lustració de Chaz Hutton @instachaaz

Ja la tenim aquí, ara sí, l’esperada recuperació de la normalitat ja s’albira a l’horitzó.

El calendari ha volgut que l’inici d’aquesta normalitat coincideixi amb l’inici d’una nova temporada, del curs 21/22. Deixem enrere, poc a poc, una pandèmia global que no oblidarem.

Com encarar aquesta nova temporada? Com gestionar l’audiència a partir d’ara?

La primera recomanació seria fer un recompte de danys. Com si d’un temporal bíblic es tractés, necessitem tenir una idea del que hem perdut o ha estat malmès.

Quins segments han estat els absents aquest any i mig? Gent més gran? Públics més llunyans? Segments qualitatius específics? Els menys fidels?

per buscar solucions, per idear les estratègies, continguts i programació, també necessitarem algun indici dels perquès.

I per buscar solucions, per idear les estratègies, continguts i programació de la recuperació més ràpida, també necessitarem algun indici dels perquès.

Quins factors han pesat més per a cada segment, el virus en sí, les restriccions, l’impacte emocional de la pandèmia, la incertesa econòmica, la programació (molt condicionada per la situació)…?

Pel recompte de danys comptarem amb les dades dels clients recollides pel sistema de ticketing i les dades sobre les persones que han visitat la web.

Per obtenir indicis dels perquès, per validar o refutar les hipòtesis raonades que ens podem fer haurem de preguntar directament als públics, fer enquestes als no assistents, si podem, fer alguna trobada o focus group.

per validar o refutar les hipòtesis raonades haurem de preguntar directament als públics...

Per respondre a aquestes pertinents preguntes hem dissenyat serveis específics, accessibles i d’execució ràpida, una anàlisi centrada en aquesta avaluació i identificació dels segments a recuperar, i unes enquestes digerides per obtenir indicis qualitatius que ens ajudin a dissenyar la nova temporada. No dubteu en posar-vos en contacte si voleu més informació[1].

Sí, podem no fer-nos aquestes preguntes, gestionar la propera temporada com sempre, com obviant aquest any i mig. Les ganes per passar a l’acció i tornar a una certa normalitat segur ens empenyen en aquesta direcció.

Però si la manca de reflexió i monitorització de l’audiència era mala companyia abans, encara ho serà pitjor a partir d’ara. La pandèmia és difícil d’obviar.

És difícil saber en quin grau o de quina manera, però no hi ha dubte que ha deixat impacte en la forma en que ens relacionem entre nosaltres, així com en els nostres patrons de consum i d’oci. L’acceleració de la digitalització, l’explosió dels serveis de streaming i la seva personalització en una batalla per l’atenció cada vegada més intensa, la reordenació del temps, la conciliació i el teletreball i, a la vegada, una major consciencia de la fragilitat del món en el que vivim, un redescobriment de la proximitat… són palanques de canvi social profund.

no hi ha dubte que la pandèmia ha deixat impacte en els nostres patrons de consum i d’oci...

Si pensem que tot això no tindrà un impacte contundent en el rol de la cultura a les nostres societats, millor que hi pensem dues vegades.

Els canvis que vindran seran contundents però no seran immediats. Els grans canvis socials són de difícil observació a temps real, són difícils de predir. No ens quedarà una altra que gestionar guiats amb mètode científic, des de la hipòtesis argumentada, el test i la validació o refutació. Gestionar la incertesa prenent decisions basades en dades, tecnificar la gestió de les audiències.

El repte no és nou, la pandèmia simplement l’ha accelerat. Aspirem a despertar interès i gaudir d’un bé molt preuat dels nostres públics: el temps i l’atenció. És l’actiu més valuós en el món que vivim. Competim per guanyar quota de mercat als operadors més grans i globals del planeta, la industria tecnològica i de continguts. No són l’enemic (com hem comentat a algun altre article, si ho fossin, estaríem perduts) i poden ser un aliat, però sí aspiren a quedar-se amb tot el botí. Nosaltres sabem i podríem demostrar (no és el moment en aquest article) que les societats seran millors si no ho aconsegueixen, i una part del nostre temps d’oci el passem en companyia i relació amb continguts culturals coetanis, propers i diversos.

En definitiva, ens apropem al que podrien ser uns gloriosos anys 20: hi ha demanda latent i moltes ganes de tornar-nos a abraçar. També grans incerteses en un món que serà més nou inclús del que sembla.

La nova temporada serà el més similar a un nou començament que podem viure. Encarem-la sabent d’on partim i com veu el moment la nostra audiència. Gestionem la incertesa en base a l’assaig i avaluació. 


[1] Legítimament, el lector pensarà que explicar aquests serveis és l’autèntic objectiu de l’article, però no, sincerament és més aviat al revés, és la reflexió darrera de l’article la que ens fa pensar en l’interès del servei. O si més no, estem en un cas d’ou i gallina, on l’ou és l’article

Altres articles recomanats:


El futur del desenvolupament de les audiències

El futur del desenvolupament de les audiències en cultura: algunes claus per un canvi de pardigma, cap un enfocament un relacional, centrat en els clients

Esperant uns gloriosos anys 20… la magnitud de la tragèdia III

Nova estimació de la demanda per 2021 i més endavant gràcies a un nou context, ara amb més dades per a l’estimació, amb l’actualització de les enquestes sobre percepcions dels públics culturals i d’oci, i assumint un efecte de la crisi de contracció de la demanda similar a el de la crisi de 2008.

Ha arribat l’hora de prendre decisions

Gestors de la cultura! Ara és l’hora! La sortida de la crisi actual serà llarga i plena d’amenaces (aquí vam… Llegir més