Ryan Hoard
Decidir comprar entrades per a un mateix espectacle a un teatre de temporada d’una gran ciutat, o a un teatre de proximitat, poden ser decisions força més diferents del que podria semblar.
El valor de l’experiència
Una part important dels consumidors culturals, el que busquen és viure una experiència en el seu temps d’oci, amb un abans i un després complementari. Parlem, per exemple, de sopar, prendre alguna cosa, anar de compres, visitar algun altre espai… Més encara, potser és la pròpia activitat cultural la que és complement d’una activitat principal, anem de compres o a sopar i, ja posats, abans o després, anem de concert o a veure aquell espectacle del que hem sentit a parlar a uns amics, per completar la tarda del cap de setmana.
A una gran ciutat la diversitat d’opcions complementàries serà sempre més àmplia, la sinergia entre les activitats serà més productiva per a totes les parts.
Una gran ciutat ofereix més opcions, de producte, d’agenda, de transport
A les grans ciutats és més fàcil accedir-hi. I una major i més diversa oferta, adaptable a tots els estats d’ànim i situacions, fa lògic que la metròpoli esdevingui la primera referència per a activitats d’oci.
Però no només això. Quan l’espectador es decideix per un espectacle, pot escollir diverses opcions d’agenda. En canvi, a un equipament de proximitat l’opció acostuma a ser única. Aquesta limitació no és barrera menor. En certes fases vitals, la disponibilitat de temps d’oci, i la llibertat per a decidir sobre aquesta disponibilitat, són molt limitades (aquesta barrera pot ser tant determinant en molts casos com la barrera econòmica). Per exemplificar-ho, mentre a Barcelona els espectadors decideixen quan va al teatre, a un teatre fora de la capital és el programador qui decideix quan poden anar al teatre els espectadors.
La proximitat és còmoda
A favor de la proximitat hi juga la comoditat i el preu. Si tens la sort de viure a Viladecans, caminant accedeixes a una oferta de primer nivell en unes instal·lacions homologables a qualsevol altra a l’Atrium Viladecans. Si hi vius a prop, podràs aparcar pràcticament a la porta i sense cost (si ets abonat, tens pàrquing al propi teatre).
La destinació de temps (com dèiem un recurs molt escàs) i diners serà inferior, sense sorpreses, sense cues, sense presses. I a més, confortable.
Aquest és un benefici que, òbviament, també gaudeixen els veïns dels teatres a Barcelona. I no ha de ser una sorpresa que els públics de proximitat tinguin sempre una aportació significativament alta a qualsevol equipament.
En qualsevol cas, la gestió i les estratègies de màrqueting d’un projecte cultural han de ser diferents en cada equipament, adaptades a la seva realitat física i a la comunitat amb la que poden o han de connectar, com bé saben els seus responsables.
