Les dades sempre hi han estat, no són un invent de la digitalització. Ara bé, ni n’hi havia tants, ni teníem la capacitat d’explotar-los com ara.
L’ús i l’aprofitament d’aquest gran “nou” actiu per part de les organitzacions és molt diferent.
També ho és el seu potencial. Les dades ajuden a millorar i la seva aportació serà proporcional al punt de partida. Com més volum, més dades i més marge absolut de millora. Incrementar el 10% de 10 no és el mateix que fer-ho sobre 1000.
Però la dimensió no és l’únic factor que pondera els resultats finals, en alguns casos ni tan sols serà el més important. Per obtenir valor de les dades, el factor més determinant és l’orientació estratègica de l’organització.
ens trobem amb organitzacions amb diferents enfocaments o en fases de maduració de la seva cultura analítica diferent.
En aquest sentit, ens trobem amb organitzacions amb diferents enfocaments o en fases de maduració de la seva cultura analítica diferent. Des d’organitzacions que podríem anomenar preanalítiques, que només treballen amb números al departament de comptabilitat, a organitzacions que no prenen decisions sense dades que les sustentin (data driven), fent test A/B, prototips i experiments si cal.
Algunes organitzacions de nou encuny neixen directament a l’estadi data driven, però per a la gran majoria arribar a prendre decisions en base a dades és el final d’un procés que vindrà marcat per:
1. Una ferma convicció i fe en el potencial de les dades per part de les persones que prenen les decisions que es transmeti al conjunt de l’equip de manera coherent
2. Una inversió acord de temps i diners, en capacitació i eines
3. Un retorn de la inversió alineat a les expectatives, amb estalvis de temps i recursos (eliminant deixalles), amb millores de resultats i amb més satisfacció per aconseguir-los
El primer factor és, de bon tros, el més determinant.
Per esprémer el valor de les dades (punt 3), cal invertir una mica de temps i diners (punt 2), i això només és possible si l’organització està convençuda (punt 1). És des d’aquest convenciment que els equips trobessin temps, temps per revisar si es recullen les dades necessàries i per analitzar-les, temps per a la pausa, per diferenciar urgència d’importància, temps per trobar tasques que aportant menys valor hem de deixar de fer a favor de noves necessitats analítiques (i d’altres indols digitals).
Haurem de ser disciplinats i sistemàtics per esprémer al màxim el valor de la dada
La convicció ha de ser ferma. Haurem de ser disciplinats i sistemàtics per esprémer al màxim el valor de la dada. No serveix, o no serveix tant, fer-nos preguntes de tant en tant o només quan els resultats no són els que esperem. Sense una planificació analítica quan vulguem recórrer a les dades potser descobrim que no tenim les que ens agradaria, que processar-les perquè tinguin el format adequat és exigent en temps i no puguem donar respostes ràpides, que no puguem aïllar les variables a analitzar com per entendre els seus efectes…
És necessari perseverar, el premi arriba a mitjà termini i millora per acumulació. Potser hem de començar a recollir avui les dades per explotar-les en un o dos anys. La nostra explotació també millorarà amb lexperiència. Ara bé, el premi és segur, sens dubte, començar una nova temporada sabent més que l’anterior, coneixent millor l’audiència i els continguts necessaris per desenvolupar-la, tenint una idea més realista del potencial d’audiència d’una nova producció o de qual és l’audiència on trobareu més ressonància, fer un pressupost sabent que la reducció d’alguna partides per destinar els recursos a altres milloraran l’eficiència del projecte… no té preu (quan estàs convençut, punt 1)
En cultura ens trobem moltes organitzacions a les fases inicials d’orientació a dades. És cert que la majoria de les organitzacions culturals són petites, amb la limitació de potencial comentada. Però, com hem comentat, no és aquest el fre més gran que troben per obtenir valor de la dada (cada organització en la mesura que sigui equilibrada). El pes de la urgència, la pressió de la sostenibilitat que limita la capacitat d’inversió, el focus exclusiu a l’activitat, sovint vocacional, per sobre de la gestió… són pedres a la motxilla per a la cultura.
Ens cal aleshores un extra de convicció i motivació. Si l’aconseguim, arribarem a la conclusió que hem de fer menys i mesurar-ne més.
Ens cal aleshores un extra de convicció i motivació. Si l’aconseguim, arribarem a la conclusió que hem de fer menys i mesurar-ne més. Fer menys produccions, menys activitats, menys continguts i mesurar-los més. Llançar una nova idea, producció o projecte només després d’haver validat mínimament el potencial amb algun experiment, prototip, enquesta. Continguts senzills, productes mínims viables, webs simples (i no barroques), menys emails i campanyes, però segmentades que evolucionin sobre la base de test A/B, que ens portin a l’optimització.
No és gens fàcil. Cal una espècie poc usual de valentia per fer menys coses que volem fer, de les que l’entorn espera que fem. Per assumir que aprendre de tot el que fem és un imperatiu no una aspiració, i, per tant, li hem de dedicar temps i recursos.
Només aprenent del que fem (en base a dades) podem avançar en el marc d’un món digital i davant d’una audiència exigent.
