Per què donem tanta rellevància a les xarxes socials? Com és possible que un fenomen entre tecnològic i social assumeixi aquesta importància en tant poc temps? Com ha pogut crear aquest fenomen tantes professions i gurus? Per què hi hem de ser presents? Hi hem de ser presents? Com ens afecta a la cultura? Són realment part important del futur? Però ens ajudaran a vendre més entrades o no? Són un mitjà més per difondre el nostre missatge i ens aporten alguna cosa que no teníem i necessitem?
Per aproximar-nos a reflexions que podrien motivar aquestes preguntes, comencem pel principi…
Primer fou Internet
Internet, la democratització radical de la tecnologia i les xarxes socials són una autèntica revolució, com ho va ser en el seu dia, per exemple, la impremta. Sovint, immersos en el canvi social tectònic que estan implicant podem perdre la perspectiva del que suposa.
Un brillant Genís Roca (us recomanem seguir-lo si encara no ho feu @genisroca) ho explica molt bé aquí:
I des d’un punt de vista més tecnològic, però també interessant, aquest vídeo explica els orígens i l’evolució que han permès l’existència d’Internet tal i com la coneixem avui. Veient-lo vaig pensar que costaria de trobar alguna construcció humana més coral:
Trobareu aquests dos vídeos sobre la revolució digital i 13 més a aquest article al blog de Foxize. Per cert, Foxize és una iniciativa que just ara fa un any i que permet la formació de forma flexible i moderna. També molt recomanables de seguir @FoxizeSchool i el seu fundador Fernando de la Rosa (@TITONET)
Així, Internet ha canviat la forma com ens comuniquem. Fa aquesta més ràpida, econòmica i asincrònica. La fa més fàcil.
Però no només això, també l’ha democratitzat radicalment. Si en un principi continent i contingut anaven units (i fer una web implicava comptar amb un informàtic que programés el web); amb la irrupció de plataformes de blogging i de gestors de continguts (CMS com WordPress o Joomla) s’independitzen continent i continguts.
Els gestors de continguts faciliten que qualsevol pugui crear i difondre a Internet (penjar) un contingut.
I si tothom pot posar a l’abast de tothom contingut propi, el verb “comunicar” se’ns queda curt. El que fem ara a Internet és “compartir”.
Les xarxes són la plaça
Si el que fem és compartir, Internet esdevé un espai de “relació”. Un món paral·lel on s’estableixen noves relacions a través de continguts digitals.
I en aquest món les xarxes socials són les places públiques. Els espais públics, de conversa, de relació, de socialització, d’esbarjo, de trobada. L’espai on compartim sense por a que algú al nostre costat ens escolti.
I com que tot és públic i tot es mesura, les xarxes ajuden a fer possible el somni del màrqueting des del seu naixement, permeten entrar en contacte directe, escoltar i saber que opinen els consumidors; permeten doncs avaluar objectivament el mercat i servir-lo eficientment. Si en aquest món els seus clients es relacionen i comparteixen continguts, les marques volen escoltar el que hi passa, volen formar part d’aquest món, integrar-se en la conversa.
És també interessant per al món de la cultura?
La cultura també necessita entrar en contacte i relacionar-se amb el seu públic i la seva comunitat. La cultura té un gran poder simbòlic i molta força relacional, és contingut idoni per construir connexions i relacions. Però no només això en tant que construcció social el que passa a aquestes xarxes també és cultura i també ha de rebre la nostra atenció.
És a dir, el nostre interès des de la gestió cultural a les xarxes és intens i bidireccional. No es tracta simplement de difondre la nostra programació com a cartell digitals a nous murs, o d’una moda, o de qüestionar-nos si el nou canal ens ajuda a vendre entrades o no. No té massa sentit anar a la plaça i parlar només de nosaltres. Oferir un contingut més interessat que interessant o que ens dediquem a comprar l’atenció. Hem d’anar a la plaça a escoltar, a proporcionar informació interessant, a establir conversa, a dinamitzar la construcció de comunitat en la qual nosaltres siguem rellevants.
Ara bé, encara que l’analogia de la plaça ens pot ser útil i en alguna situació podem fer a les xarxes socials el mateix que faríem a la plaça davant del nostre teatre, per fer-ho bé, i sobretot, per fer-ho cada vegada millor, necessitem un pla. Necessitem definir un objectiu, traçar una estratègia i mecanismes per avaluar-nos.
PS. Per a una visió global del rol i l’efecte de les xarxes en el nostre entorn, molt recomenable l’interessant llibre del @pepetome “Conecta!” que ja vam comentar a aquest article sobre bibliografia bàsica http://s423258034.mialojamiento.es/tekne2.0-p1/una-bibliografia-bsica-de-mrqueting-cultural-iii/
