Les III Trobades Iberoamericanes, organitzades per la Coordinadora de Salas Alternativas MACOMAD en col·laboració amb l’Ajuntament de Madrid i la Comunitat de Madrid, han dedicat la segona setmana al debat al voltant dels públics de les arts escèniques, sota l’epígraf “Nous públics, models i necessitats”.
Nous temps plantegen nous reptes per a la gestió cultural, fan necessaris espais com aquests per continuar compartint pràctiques i coneixements de banda a banda del planeta.
A la taula titulada “De què parlem quan ens referim a la mobilització d’audiències” vam poder escoltar la perspectiva de Melissa Giorgio, Especialista en Desenvolupament i Formació de Públics, cofundadora de REDLAP (Xarxa Llatinoamericana per al desenvolupament dels públics). Afirmava que els espais que seran rellevants després de la pandèmia seran els que hagin centrat la feina sobre els públics des d’un enfocament relacional.
Gràcies a les dades del Ministerio de Cultura y Deporte[1], sabem que el panorama post pandèmic ve marcat per una caiguda general en l’assistència a les activitats i esdeveniments culturals a Espanya: en escèniques ha baixat un 66% el 2021-2022 respecte a les dades de 2018-2019*, i el motiu principal pel que no s’acudeix més vegades al teatre continua sent la manca d’interès, valor en alça que supera clarament la por al COVID.
Cal llavors més que mai preguntar-se sobre aquesta rellevància.
De quina manera els projectes culturals estan creant un enllaç amb les comunitats que els envolten? ¿S’innova en la gestió d’audiències per revertir aquestes tendències? Realment s’aporta -i transmet- valor als públics? Si hi ha un impacte, és equitatiu, divers, representatiu?
Ser una de les opcions de temps lliure al panorama actual és molt exigent: tenim infinites possibilitats, tant en altres establiments culturals com des de la comoditat del nostre sofà.
Estar, encara que sigui entre aquestes opcions –ser rellevant per al nostre públic– passarà inevitablement per comunicar-se de forma personalitzada. I això només és possible si coneixem les preferències, els hàbits de compra o, d’entrada, si ens estem dirigint a públics o no públics (primera i fonamental segmentació bàsica).
Pensar les nostres estratègies de comunicació tenint en compte la seva vinculació amb el nostre projecte marcarà la diferència en el treball de desenvolupament d’audiències i en la percepció del públic sobre el nostre projecte.
Pensar les nostres estratègies de comunicació tenint en compte la seva vinculació amb el nostre projecte marcarà la diferència en el treball de desenvolupament d’audiències
Les idees estan a l’aire, diu Alan Moore, però sempre les podrem aterrar gràcies a les dades.
D’altra banda, quantes organitzacions culturals saben quantes persones del veïnat els visiten o quins són els municipis amb més freqüència? Quant públic nou i quant públic recurrent conforma cada temporada? S’incrementa o es redueix aquest percentatge d’un any a un altre? I realment s’està arribant al públic jove?
Són alguns dels possibles indicadors que ajudarien a entendre la rellevància des del punt de vista dels públics. Aquests mateixos públics que determinen la sostenibilitat, no tan sols econòmica, sinó social d’un projecte, dotant-lo finalment de sentit.
teknecultura ha participat a la III edició de les trobades amb una ponència que es pot consultar al Canal de Youtube de la Coordinadora de Sales Alternatives MACOMAD.
[i] Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España. 2018-2019 y 2021-2022. Ministerio de cultura y deporte
