Els museus, a diferència d’altres organitzacions culturals (per exemple, els teatres), fa anys que porten a terme un procés de digitalització. Això és fruït de la seva pròpia naturalesa/funció que, sobretot, es basa en la conservació, catalogació i difusió d’uns continguts /objectes /patrimoni. Aquest conjunt de funcions tenen una clara translació a l’àmbit digital pel conjunt d’avantatges d’arxiu, conservació i estudi d’aquests continguts, en primer terme, i d’accés i difusió en segon terme.
Més enllà de la digitalització de les col·leccions i el patrimoni material, els darrers anys els museus han ampliat el marc d’acció del seu àmbit digital:
- creació (o recreació) de continguts en nous formats propis de la cultura digital per a l’estudi i recerca dels continguts, i per a la interacció i la immersió dels públics.
- presència generalitzada en plataformes digitals d’internet i al web
- ús de les dades
(…) fins ara els museus s’han resistit a una profunda transformació digital
Malgrat tot això, fins ara els museus s’han resistit a una profunda transformació digital i han replicat, amb alguns canvis, el model d’una institució centrada en vetllar per una col·lecció i difondre-la principalment a través del llenguatge museogràfic i expositiu i utilitzant el digital com un simple canal de comunicació. Tanmateix la irrupció de la COVID-19 i els confinaments han ajudat a desactivar algunes resistències de les direccions dels museus que s’han adonat de la prioritat d’abordar l’àmbit digital des d’una perspectiva transversal i estratègica.
En primer lloc, cal revisar la proposta de valor del museu, és a dir, tot allò que s’adreça als públics i a la comunitat, com són les exposicions o els serveis educatius. En aquest cas no n’hi ha prou en replicar el presencial, sinó que cal dissenyar serveis que aprofitin tot el potencial de la dimensió digital.
El digital trenca les limitacions físiques que imposa l’activitat presencial amb unes possibilitats enormes d’expandir la difusió
El digital trenca les limitacions físiques que imposa l’activitat presencial amb unes possibilitats enormes d’expandir la difusió. Ja no només ens adrecem a un públic territorialitzat o de proximitat, sinó que podem buscar vincles amb audiències llunyanes, però molt motivades amb la nostra activitat o raó de ser. Per exemple, la col·lecció de Montesa del MNACTEC accessible online té una projecció clarament global, amb un públic potencial de col·leccionistes del motor i amants de la motocicleta d’arreu del món.
La digitalització també afecta tots els àmbits del museu, des de la recerca, la documentació o l’anàlisi dels públics, amb la incorporació de les tecnologies 3D, la intel·ligència artificial, etc. I un altre factor clau és el personal dels museus: plantilles reduïdes i en molts casos envellides. Així, cal formar i acompanyar els equips en l’adquisició de les habilitats digitals necessàries, i incorporar continguts específics en la formació dels nous professionals dels museus.
En definitiva els museus tenen per davant tres grans reptes en l’àmbit digital per al museus catalans:
- Transformar-se, repensar-se: els museus es repensaran estratègicament, redefiniran quina és la seva proposta de valor tenint en compte la dimensió digital en el conjunt de l’organització.
- Actualitzar-se: els museus implementaran l’àmbit digital en totes les àrees i els seus àmbits d’activitat, en tots els processos, tant els externs com els interns, en la relació amb els públics, i en la gestió de la informació.
- Organitzar-se, formar-se i incorporar talent: els museus s’organitzaran per atendre les necessitats de l’àmbit digital amb la màxima eficàcia i eficiència. Els equips es formaran per a poder adquirir les habilitats necessàries per a desenvolupar l’activitat en l’entorn digital, i s’incorporarà talent jove amb perfils adequats a la nova proposta de valor del museu en l’àmbit digital.
Més que mai, aquesta transformació digital requereix d’aplicar els valors de la col·laboració, la mancomunació o concertació
El primer dels reptes definits es desenvolupa a un nivell estratègic, requereix de molt més esforç per part de l’organització i, per tant, és molt més difícil d’implementar. En canvi, la resta de reptes es donen a un nivell molt més operatiu, aquests es poden assumir com a reptes que són conseqüència de la implementació d’una re-visió estratègica que implica una plena transformació digital. O bé, són reptes que s’assumeixen malgrat no es doni una transformació digital del museu, però igualment s’avança en diferents aspectes de la digitalització.
Més que mai, aquesta transformació digital requereix d’aplicar els valors de la col·laboració, la mancomunació o concertació dins de l’administració, entre diferents institucions, entre el sector públic i el sector privat, amb d’altres sectors/indústries que no siguin la del patrimoni o la cultural, etc. Només d’aquesta manera és plausible assumir el conjunt de reptes proposats i les tasques que se’n derivin.
* Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a museus i transformació digital i la seva elaboració parteix d’un encàrrec del Servei de Museus i Protecció de Bens Mobles i recull idees aportades per l’Albert Sierra, la Concha Rodà, el Marc Hernández, la Sònia Blasco, l’Oriol Picas i el Ferran López
