A Saramago el tenim al TNC (client de teknedata), amb la representació d’Assaig sobre la ceguesa (fins al 30 d’octubre). A Harari el vam tenir al CCCB dins la Biennal de pensament a Barcelona fa unes setmanes (es pot veure el vídeo de la seva conversa aquí).
La pandèmia connecta l’obra de Saramago i algunes de les reflexions de Harari a Homo Deus. Una breu història del demà. I com molt bé senyala @JosepCorbella a La Vanguàrdia, és l’escriptor i no el guru-historiador qui encerta en preveure com reaccionaria la societat davant una situació tan extraordinària i increïble com la pandèmia (tant imprevisible era que, de fet, Harari, preveu que no passarà amb origen natural).
Serveix aquesta oportuna comparació de Josep Corbella per reivindicar que no són les dades, o no són les dades només, les que ens ajuden a interpretar el que passa, preveure que pot passar, prendre decisions. Les dades són una eina, un recurs al nostre abast però, per si soles, sense coneixement de context, experiència, intuïció i empatia, les dades són mudes, ambigües, confuses o fins i tot falses pistes.
on hem de posar més temps i esforços és a l’anàlisi i interpretació de les dades
Per això obtenir valor de les dades no passa només per recollir dades i utilitzar eines per explotar-les (com explica molt bé aquest article d’una companyia americana que de dades en sap força). Sent aquesta una feina imprescindible, on hem de posar més temps i esforços és a l’anàlisi i interpretació de les dades. Amb humilitat, conscients dels biaixos i marges d’error amb els que treballem, amb mètode (hipòtesi, experimentació, validació), de forma sistemàtica i amb una certa disciplina que ens ajudi a acumular el coneixement, de forma transversal, implicant a tota l’organització. Invertint en matèria gris, en equips d’anàlisi que capaços d’hibridar talents i perspectives.
invertir en coneixement, no és que sigui rendible, és que no fer-ho és una pèssima decisió econòmica.
Fent-ho així, tenir informació que ens ajudi a estimar l’interès i impacte d’una nova producció, entendre com es fidelitza la nostra comunitat, de quins països esperem millorar la corba de recuperació quan tenim públic turístic, avaluar i optimitzar una estratègia de màrqueting digital… en definitiva, invertir en coneixement, no és que sigui rendible, és que no fer-ho és una pèssima decisió econòmica.
Ara, dit això, Saramago al meu equip d’analistes! (si podem sumar també a Harari, perfecte, segur que aporta un punt de vista diferent i que no havíem tingut en compte que enriquirà el debat).
