Començo donant la benvinguda a la nova web de Data Arts [@Data_Arts], de Cultural Data Project, tot un exemple de com posar en valor la importància de les dades per millorar la gestió dels projectes culturals i artístics. “Anàlisi, insights, impacte” és l’eslògan d’aquesta organització, l’eix són les dades. Encantat de compartir aquesta visió. “In data we believe!“. Fetes les presentacions, anem a la nova entrega de #teknepostdata.
- No és la primera ni serà la darrera vegada que comparteixo la feina de Neil Patel [@neilpatel] per a Quicksprout. En el seu post “el futur del contingut” recopila 7 grans tendències de futur:
- aconsegueix engagement dels teus usuaris a través del màrqueting de continguts
- el contingut data-driven serà la base
- sigues específic, segmenta
- menys quantitat, més rellevància
- propicia la recerca original cap als teus continguts en navegadors
- acompanya’t de bon disseny
- la rellevància, de nou, clau
- L’interès pel màrqueting de continguts i l’inbound màrqueting ens porta al post de Martha Madero [@marthamadero] per a Hubspot [@Hubspot], en el que proposa 8 elements necessaris per a implementar aquest tipus d’estratègies:
- escriure un bloc
- una oferta de valor concreta i atractiva
- una pàgina de destí eficient i optimitzada
- promoure contingut de forma eficient
- invertir en publicitat a xarxes socials
- utilitzar l’email
- executar campanyes que generin leads
- mesurar i analitzar
- Ignasi Vendrell [@IgnasiVendrellv], de Best Relations, aconsella no mesurar reputació, sinó relacions en la nostra comunicació amb els nostres públics, en un post en el que destaca que allò realment important no és el missatge, sinó el relat, la relació i interacció que es crea amb els nostres usuaris a llarg termini.
© Calvo Con barba
- Probablement un dels factors fonamentals per a optimitzar aquesta relació amb els nostres usuaris sigui la confiança, l’element en el que “tots hauríem d’invertir més temps, més esforços, més neurones”, com subratlla Lucas, l’incorregible “Calvo Con Barba” [@CalvoConBarba], en el seu post “Generar confiança, no continguts”.
- Tot i que explicat d’una altra manera, aquest argument guarda molta semblança amb el contingut del post “Customer service points!” de l’entusiasta Shoshana Fanizza [@AudienceDevSpec]. “No és el moment de perdre punts en la partida que juguem amb els nostres públics” sembla dir Shoshana. Tot un al·legat en defensa de la fidelització dels públics.
- Chris Jones [@ChrisJonesTrib], establint paral·lelismes amb la premsa diària, ens parla de la necessitat d’adaptar la programació i el disseny de l’experiència de l’usuari en equipaments escènics a les noves generacions en base a estratègies de segmentació: oferint serveis i productes específics, però sense entrar en conflicte amb els usuaris fidels habituals. Ho llegim al Chicago Tribune [@chicagotribune], a l’article “Like newspapers, arts organizations need the past as they embrace the future”, en el que posa exemples de la Roundabout Theatre Company de Nova York, l’Steppenwolf Theatre de Xicago, o el Shakespeare Festival d’Oregó.
- A propòsit de la publicació de l’interesantíssim informe TrendsWatch 2016 per part del Centre for the Future of Museums [@futureofmuseums], Philip Kennicott [@PhilipKennicott] reflexiona a The Washington Post [@washingtonpost] sobre com adaptar-se als nous hàbits de consum cultural: “What do museum audiences need most? More time for play”.
- La importància de mantenir un relat consistent i coherent amb els seus valors és fonamental en tot projecte cultural. Holland Cotter -en un crític article publicat a The New York Times [@nytimes] titulat “Making Museums Moral Again”– reclama un posicionament ètic dels museus, afirmant que “si els museus comencen a sentir que els seus visitants s’involucren més a partir del que en ells es diu i pensa, no només en el que es mostra, probablement llavors mostraran més interès per les preocupacions dels públics”.
- El ticketing és un dels canals més crítics a l’hora de gestionar les dades dels nostres usuaris. Trobar el sistema adequat per a les nostres necessitats i expectatives no és una tasca fàcil, especialment si atenem al post d’Andrew Thomas [@TicketTattle], de The Ticketing Institute, sobre els motius pel qual els proveïdors de sistemes de venda d’entrades acostumen a fracassar:
- el preu i el model de negoci
- les funcionalitats i la seva qualitat
- el look and feel
- l’adequació a les necessitats del client
- Yesid Méndez, d’X3Media [@xtresmedia], escriu en el bloc d’Hubspot [@Hubspot] sobre “com les PYMEs poden traure profit a un CRM”, ponderant la importància de tenir una estratègia analítica prèvia, que permeti:
-
- organitzar la teva base de dades
- personalitzar la teva llista de contactes
- contactar a temps els teus potencials clients
- optimitzar les teves estratègies de mailing
- analitzar el comportament dels teus leads
- revisar altres bases de dades per obtenir nous leads
- Evitem dinàmiques i inèrcies d’inversió publicitària que no podem traquejar. Això és el que defensa J.L. Nave amb el post “Why do arts marketers keep placing ads that don’t return” al bloc de TRGArts [@TRGArts]. Posa com a exemple el cas del Lyric Theatre [@LyricTheatre] d’Oklahoma, on van canviar la inversió publicitària cap a una major presència als mitjans online i email màrqueting [del 20% al 40% en 2 anys], el que juntament a una nova política de preus els ha permès incrementar en un 41% els ingressos per entrades.
- La gestió de leads és fonamental. Ho demostra Carlos Bravo [@carlosbravo] al post “com definir un embut de conversió bàsic a l’hora de captar leads amb Facebook Ads”, al bloc Marketing de Guerrilla en la Web 2.0.
- Continuo amb Facebook [@facebook], doncs Carlos Miñana [@cminana] pel bloc Publicidad en la nube ha seleccionat 11 eines i aplicacions per a gestionar el nostre perfil en aquesta xarxa social que ens permeten veure l’engagement dels nostres seguidors, el reach del que publiquem, descobrir els fans més actius, crear concursos o analitzar les dades sociodemogràfiques de la nostra comunitat.
- Just quan celebrem els 10 anys de Twitter [@twitter], m’ha encantant la reflexió sobre “l’incalculable i incòmode valor d’aquesta xarxa social” de Charlie Torres [@CharlieTorres] al bloc Mis APIs por tus cookies [@ApisCookies], donant 4 motius pels quals Twitter encara té sentit: 1) els TT o trending topics; 2) livestreaming, com és el cas de Periscope [@periscopeco]; 3) facilitat per fer enquestes online; i 4) GIFs animats.
- El vídeomàrqueting constitueix un dels canals amb major potencial, el que pot fer-nos diferencials de la nostra competència, com bé explica Dean Romero [@DeanRomero10] al bloc d’Inbound Cycle [@InboundCycle].
- Segueixo des de fa anys, dilluns rere dilluns, el treball d’Eva Sanagustín [@evasanagustin], experta en màrqueting de continguts. La seva darrera entrega la dedica a l’arquitectura persuasiva del web, a com fer el nostre web més persuasiu, partint de qüestions estratègiques com a qui cal persuadir, quines accions ha de realitzar el nostre usuari i com és més efectiu persuadir-lo. Pots accedir a aquest i molts altres recursos sobre el tema subscrivint-te a la seva newsletter. Molt recomanable.
- Persuasiu o no, el cert és que Luis Maram [@luismaram] posa en dubte la vigència de la home page d’un web, on defensa la primacia dels continguts, dels links i lo social a través de la transformació de les home d’alguns web referencials.
- Si t’ocupa i et preocupa la transformació digital del teu projecte o organització cultural, no deixis de llegir l’enorme reportatge sobre el tema que Angus Dawson, Martin Hirt i Jay Scanlan han redactat per a McKinsey&Company [@McKinsey], en el que defensen indicadors que alerten del risc de no adaptar-nos a la nova realitat, com que els teus públics no tinguin accés immediat a allò que desitgen, on i quan vulguin; o que l’experiència que viuen amb nosaltres no sigui l’òptima.
- Crec a ulls clucs en la teoria de que tota queixa és una oportunitat: per a revertir una situació negativa, per a aconseguir nous i fidels usuaris… Un dels meus referents, Seth Godin [@ThisIsSethsBlog], afirma al seu post “The fundamental mismatch error” que, a la diatriba “it’s me, not you” vs “it’s you, not me“, i valorant que els errors són inevitables, “the opportunity is in dealing with them in a way that leads you [and your publics] to the place you want to go“.
A seguir aprenent dels nostres mestres, doncs. I ja que estem a l’àmbit de la cultura digital, gaudeix del llistat de “46 museus i biblioteques que han digitalitzat tot el seu coneixement i l’ofereixen gratis a Internet” que Raúl Álvarez [@Lohar] ha llistat per a Xataka [@xataka]. Ens veiem aviat amb més recursos, compartint més idees i experiències sobre màrqueting, comunicació i públics.