Amb el desig que els primers freds de la temporada no congelin les nostres idees, acudim prest al rescat per intentar propiciar l’intercanvi d’idees i la generació d’innovadores propostes en l’àmbit del desenvolupament d’audiències, del màrqueting i de la comunicació en cultura. Benvinguts al #teknepostdata # 21.
- Inspiradora experiència d’estratègia analítica en la nostra era digital, en aquest cas a partir de l’ús de Foursquare [tot i que també fan referència a l’ús de tecnologia RFDI i de Beacons], la qual expliquen Antonio Lima [@themiurgo] i John Davies [@johnardavies] en el bloc de Nesta [@nesta_uk]: “Com mesurar els visitants dels museus sense haver de comptar-los”. Apassionant. Encara que una mica tècnic, ja que explica el desenvolupament algorítmic del projecte, molt il·lustratiu de les tremendes possibilitats d’establir la nostra pròpia estratègia analítica. La clau, un cop més, està en les preguntes. La tecnologia, no et preocupis, t’ajudarà a aconseguir les dades que et portaran a les respostes i, d’aquí, a la presa de decisions.
Birmingham Hippodrome’s Summer a Southside
- Una altra prova d’això, posant l’accent en la importància de recopilar les dades dels nostres públics que realment necessitem, la dóna Vishalakshi Roy [@royvisha], directora d’Earthen Lamp [@earthen_lamp]; és un post per a Arts Professional [@ArtsPro] que se centra a més en la casuística dels esdeveniments a l’aire lliure: “dades de valor dels visitants”.
- I un cop tenim les dades, què? Helen Mayhew, Tamim Saleh i Simon Williams, de Mckinsey, han analitzat la transcendència d’aconseguir “que l’anàlisi de les dades treballi per a tu, no a l’inrevés”, en el qual posen en valor l’esquema OODA: observar> orientar> decidir> actuar. Bon profit! En la mateixa línia, és encertada la reflexió de César Enríquez Morán [@cesarenriquez] per a Hubspot España [@HubSpotEspanol] sobre 3 accions per generar confiança i garantir l’intercanvi de dades amb els nostres públics:
- proporcionar valor i satisfer una necessitat
- ser transparent
- no abusar de les dades dels usuaris
© Spotify – Adweek
- Per possibilitats d’explorar amb les dades que no quedi. Fins i tot Spotify s’ha embarcat en una campanya publicitària tremendament original, partint de les dades agregades [i, de vegades, individuals] per generar titulars tipus: “Estimada persona que va escoltar ‘Sorry” 42 vegades el dia dels enamorats, què va passar?”. Simplement, genial. Ho explica Tim Nudd [@nudd] a Adweek [@Adweek].
© StockSnap via Visual Hunt
- Un dels paràmetres essencials per a un òptim control de gestió de les nostres activitats de màrqueting és analitzar la seva ROI. No et perdis el clarificador post de Carol Jones [@carol123jones], de The Audience Agency, “una fórmula senzilla per mesurar l’èxit”, amb 5 passos a seguir que coincideixen amb la metodologia que apliquem de manera recurrent a TekneCultura amb la majoria dels nostres projectes:
- defineix KPIs per monitoritzar la teva activitat periòdicament
- fixa objectius SMART
- utilitza dades i més dades per ratificar si ho fas bé o malament
- vincula els teus KPIs amb el teu pla de màrqueting
- aprofita la informació que generen les teves dades per prendre decisions
- És imprescindible, per al desenvolupament d’audiències, “mapejar” tots els punts de contacte de la seva experiència amb les nostres propostes culturals, abans, durant i després de cada espectacle, de cada exposició, de cada obra artística. Aquestes interaccions es produeixen cada vegada més indistintament, tant a nivell presencial com en l’entorn online. És per això que recomano la lectura del post “7 maneres de guanyar-se als consumidors en el procés de compra”, que trobareu a la sempre recomanable plataforma de Think with Google [@ThinkGoogleEs].
- De vegades fem servir expressions, amb millor o pitjor fortuna, que ens ajuden a comunicar millor les idees que volem compartir. En el meu cas, he fet ús a vegades del concepte de gestors culturals com a enginyers de ponts i camins, en qüestió de gestió de públics. M’alegra comprovar que també som vasos comunicants, ja que Nina Simon [@ninaksimon], una de les grans referents mundials a nivell de gestió de públics de museus, utilitza una imatge similar en un dels últims post del seu bloc Museum 2.0: “Siguem constructors de ponts”. Més enllà de la coincidència semàntica, post imperdible.
- En edicions anteriors del #teknepostdata hem compartit estudis i anàlisis de com es comporten els millenials. Avui toca parlar dels “viejenials”, una altra expressió que m’encanta i que utilitza José Cantero [@josecantero] al seu recent post “De millenials a viejenials i tiro perquè em toca”, amb interessants infografies d’El Mundo a partir de dades d’un estudi de CETELEM. En la mateixa línia apunta una entrevista de Monica Toriello per a Mckinsey [@McKinsey] gens desaprofitable, “intentant saber com es comporten els usuaris viejenials” amb Jaana Remes [@JaanaRemes] i Markus Schmid. El podcast de l’entrevista va inclòs. I, per no ser menys, els companys d’Eve Museografia també fan referència a aquest segment de públics en el seu post “Els visitants del futur”. Es nota que em faig gran i em preocupo pel que em toca… 😉
© Smartblogger
- Si entrem en temes de màrqueting de continguts, Neil Patel [@neilpatel], una vegada més, torna a reblar el clau: “Menys generar trànsit, i més convertir”, prova inequívoca que el que comuniquem als nostres públics és realment rellevant… per a ells. Un post amb molt bones pistes sobre com podem prioritzar la qualitat de les interaccions amb les nostres comunitats vs la quantitat. Menys followers i més conversa, vaja.
Enric, presentant un programa de lied
- Quin millor contingut que les pròpies programacions artístiques de les nostres organitzacions culturals, base fonamental per establir relats reals, interaccions veritables amb els nostres públics. Precisament d’això parla, amb una mirada crítica contra el resultadisme i el curt termini de molts de nosaltres, el gran Enric Martinez-Castignani [@emcastignani] en el seu post “Programacions culturals: CONTINGUT versus CONTINENT”. Així, amb majúscules. De lectura obligada.
© Joaquín Pais
- Joaquín Pais [@joaquinpais] ha publicat per a Shower Thinking [@shower_thinking] una molt interessant “Guia per millorar la teva estratègia de reactivació i de fidelització de clients amb inbound marketing automation“, que és veritablement tendència en tots els sectors i, a poc a poc, es va incorporant com a metodologia de treball en el sector cultural. Si t’interessen conceptes com TTV – Time to Value, Onboarding, CRM, Lead Intelligence, Up-selling, i instruments com Buyer Persona, Canvas, Scoring predictiu, NPS – Net Promotor Score, aquest és el teu post.
Seth Godin
- En l’argumentari de la proposta de valor que oferim als nostres públics, el preu juga un paper important i més en alguns segments que en d’altres: malgrat el que podríem pensar, influeix menys del que sembla als usuaris esporàdics; en canvi, és primordial com a factor propiciador de fidelització. Encara que tota generalització és injusta, compte amb deixar-nos portar pel més simple: preus econòmics per a tothom, i s’ha acabat! Per això adoro la reflexió que Seth Godin fa respecte d’això [@SethGodinBlog] en un dels seus últims posts: “els preus baixos són el refugi del responsable de màrqueting que no té res més rellevant per oferir”. Certament, Seth està genial darrerament. No puc evitar de recordar una altra reflexió seva molt recent: “la millor manera de construir una marca rellevant, un relat que importi, un impacte que puguem recordar, és entendre una cosa molt simple però dolorosa alhora…” “si vols estar per algú, no pots estar per tothom”. Apliquem-ho als nostres públics… i no públics. #IAdoreYouSeth
- Per acabar, em ve de gust sempre finalitzar el #teknepostdata amb la recomanació de lectures de recent publicació:
- el document “Explorant audiències: guia per la recerca de públics, amb sort” de IETM – International network for contemporary performing arts [@IETM]
- el volum I dels Estudis sobre públics i museus de la ENCRyM – Escuela Nacional de Conservación, Restauración y Museografía [@encrym]: “Públics i museus: què hem après?”, coordinat per Leticia Pérez Castellanos
- l’informe “La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015” del CoNCA – Consell Nacional de la Cultura i les Arts [@CoNCATwits]
- l’estudi “Participació en art i cultura d’infants i joves” del Arts Council d’Irlanda [@artscouncil_ie] i ESRI – Economic and Social Research Institute [@ESRIDublin]
- El Anuario de Estadísticas Culturales 2016, del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
- l’informe anual del CoNCA – Consell Nacional de la Cultura i les Arts [@CoNCATwits]: “Estat de la cultura i de las arts 2016: nexes i divergències en la política cultural”
- l’informe “El nou rol de les biblioteques públiques en les comunitats locals” del Comité de Cultura y Educación del Parlamento Europeo
- l’estudi “El rol de las arts i la cultura en processos urbans”, de Kathrine Winkelhorn per la xarxa Circostrada
- el dossier “Cultura i crisi. Paisatges després de la tempesta” de la revista Galde #15
- el manual “Vendre o no vendre?: Una introducció a models de negoci [innovació] per organitzacions artístiques i culturals”, elaborat per José Luis Rodríguez, de Trans Europe Halles [@TEHnetwork], per a IETM – International network for contemporary performing arts [@IETM]
- el monogràfic de la revista Debats sobre “Comunitats imaginades en el segle XXI”
- els resultats de l’Enquesta 2016 sobre les subvencions de l’ICUB – Institut de Cultura de Barcelona [@bcncultura]
Ho deixem aquí, de moment. T’espero al proper #teknepostdata, l’últim del 2016 i en el qual recopilarem el més destacat de l’any. Seguim compartint recursos interessants per al sector cultural…
