rebaixes-2

Les rebaixes són un invent del s.XX

rebaixes-2

En el segle XXI, en l’era de la informació, les rebaixes són menys importants. Les rebaixes perden rellevància.

Són diverses les causes, però l’objectiu de l’article és comentar-ne dues.

En primer lloc, ara de rebaixes n’hi ha tot l’any. Els outlets, o els clubs de compra i promocions (LetsBonus, Atrapalo, TresC, BuyVip, Privalia…), fan que hi hagi múltiples ocasions de compra promocionada al llarg de tot l’any (i no en un moment determinat). Les rebaixes es desestacionalitzen, i pràcticament en tenim tot l’any.

Però també perquè les marques, o moltes d’elles, saben que la seva existència depèn de mantenir-se rellevants i importants per als seus consumidors/usuaris. Busquen establir una relació estable, duradora i fructífera amb els seus clients. Ja no serveix obtenir una simple venda, i treballar venda a venda amb el focus en el producte. En terminologia “marquetinera”, els productes es fan comodity. Es diferencien cada vegada menys entre ells. La intensa competència i la velocitat amb la que tots els mercats evolucionen, impliquen una ràpida igualació de prestacions entre productes (si cal copiant, i si hi ha prou pastís a repartir sense por a trencar amb patents). Les diferències, cada vegada més, queden recollides a la marca. D’aquí que aquesta evolució dels mercats els hi aporta tanta importància i centralitat.

I què és una marca? És una idea, una promesa instal·lada a la ment d’un potencial usuari/consumidor de la mateixa. Les marques són atributs subjectius, que necessiten els subjectes per existir. Els subjectes són persones, són essers relacionals. I una marca és una construcció social, compartida per una comunitat. Si no hi ha comunitat al voltant d’una marca, aquesta no existeix.

Si les marques volen crear, consolidar i fer créixer en quantitat i qualitat la seva comunitat, el seu focus ha d’estar posat en aquesta. Les millors ofertes han d’adreçar-se a la comunitat i no poden dependre d’un calendari sinó de la relació construïda; no poden ser iguals sinó personalitzades. No podem tractar igual (o fins i tot millor) a una persona  que no coneixem, que a la compromesa amb el nostre projecte (que ja contribueix a construir la nostra marca amb la seva relació amb nosaltres). Les promocions, les rebaixes, poden servir per sumar més gent a la nostra comunitat, però no podem permetre que ens facin perdre credibilitat davant la mateixa. No ens podem permetre el luxe que els membres de la nostra comunitat se sentin traïts o decebuts per que no els tractem de la millor manera que som capaços.

La mateixa alta competència obliga a produir focalitzats al client, a l’usuari. A generar productes o serveis que responen a una demanda cada vegada més personalitzada, ajustant cada vegada més els stocks perquè no quedin excedents. Amb gestió flexible i (cada vegada més) a partir de dades. Els excedents eren una de les motivacions de les rebaixes, i els excedents avui en un dia (òbviament) són un luxe. No són eficients.

Les rebaixes responen a un esquema transaccional, focalitzat en les vendes i en els productes. I el futur (el present) és relacional. En aquesta evolució, les rebaixes perden raó de ser.

Et preguntaràs ara… però aquest no era un bloc sobre cultura i sobre màrqueting cultural? Ho és. Els projectes culturals es deuen a les seves comunitats i seran una marca altament relacional. La temptació de les rebaixes i de les promocions a ultima hora o a través de tercers no poden posar en perill la feina de construcció de la relació amb la seva comunitat.

Compartir

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en pinterest
Compartició en print
Compartició en email