Moviments tectònics a la industria audiovisual.
Fa ja unes setmanes va esclatar la que podria ser la batalla final oberta entre sales i grans estudis.
La col·laboració entre generadors de continguts i exhibidors sembla tocar fons i la causa és, com no, els calers.
Els estudis, ateses les circumstàncies, han provat a monetitzar els seus continguts directament a digital. Una pel·lícula com “Trolls World Tour” ha ingressat quasi 100 M$ en 3 setmanes d’exhibició on line. El model ha estat posar-la a disposició per visionar al llarg de 48 h per 19.99 €. L’experiment demostra el potencial del nou canal.
El model clàssic, que reservava una finestra exclusiva per a les sales de cinema associada a una enorme campanya de publicitat i màrqueting, i que tants bons fruits ha donat fins ara, podria estar arribant al seu final.
“Els estudis, ateses les circumstàncies, han provat a monetitzar els seus continguts directament a digital (…) L’experiment demostra el potencial del nou canal”
La tendència ja era aquesta, i les finestres exclusives ja patien diverses pressions alimentades per moviments dels grans operadors de VOD. Els esdeveniments però, han provocat una acceleració extraordinària. Cauen barreres que havien destacat en la seva defensa del model clàssic, l’Acadèmia de Hollywood ja no limitarà les seves votacions per als Òscars als títols estrenats en sala.
En poc més d’un mes haurà caigut un paradigma que havia resistit amb força les envestides de la digitalització.
Tot i la reobertura de les sales, una part del públic tindrà una certa resistència a tornar-hi durant un temps. Ho apuntaven enquestes a públic d’esdeveniments esportius [1] i culturals [2] (i que són una de les fonts que utilitzem a les estimacions de la recuperació de la cultura o específicament a patrimoni i museus). I les dades d’assistència a la Xina (van obrir a principis de març amb preocupants resultats de taquilla per tancar de nou a indicació de les autoritat fins ara a principis de maig) o les dades més esperançadores a Noruega el primer cap de setmana de reobertura.
El futur sembla que serà l’estrena en paral·lel a sala i a taquilles on line a través de les plataformes globals en el marc d’un acord entre els operadors que defineixi unes noves regles de joc. L’experiència en sala continuarà sent diferent, però ja no tindrà la primícia en exclusiva.
“Tot i les reobertures de les sales, una part del públic tindrà una certa resistència a tornar-hi durant un temps”
L’esperada estrena a sales de cinema de la nova producció de Christopher Nolan, Tenet, el proper 17 de juliol a sales de cinema serà tota una prova de foc, un test del vigor de l’estrena theatrical en condicions de confinament. Tota la indústria estarà atenta al box office d’aquella setmana, el resultat no està escrit, pensem que el 50 % de totes les butaques de cinema del món són moltes butaques, suficients per batre rècords, com ens apunta aquest article.
Ara, per bé que vagi i demostri la rendibilitat del model per a un nombre determinat de títols de consum massiu i global, les sales de cinema dependran de la seva capacitat per a desenvolupar una comunitat al seu voltant i confiar menys en el producte en exclusiva. En certa manera, el futur dels cinemes podria semblar-se bastant al dels teatres (una idea que vam comentar ja fa temps aquí). Els gestors dels cinemes hauran de centrar més atenció en els seus usuaris i les dades, més que en els títols d’estrena, més màrqueting relacional i una mica menys de transaccional.
Sense dades per conèixer la comunitat, sense eines i estratègies per a fer-la créixer i desenvolupar-la, les sales són simples recintes que acullen els continguts, i ja no estan sols ni són imprescindibles, han perdut definitivament el monopoli. A la vegada, els creadors i productors sense coneixement de qui és la seva audiència són simples proveïdors de continguts, són substituïbles, són menys rellevants. És a dir que la centralitat de la comunitat aplica a tota la cadena.
“El futur dels cinemes podria semblar-se bastant al dels teatres (…) Els gestors dels cinemes hauran de centrar més atenció en els seus usuaris i les dades, més que en els títols d’estrena, més màrqueting relacional i una mica menys de transaccional”
Els grans operadors a nivell global han invertit enormitats en controlar aquesta cadena, i ara es troben en una posició de privilegi, estrenen directament a digital aprofitant les condicions de laboratori ideals que la pandèmia ha generat, estan avaluant el potencial econòmic del mercat digital i definiran el nou model de negoci en base al coneixement adquirit (al respecte, molt interessant l’article de l’@Elena_Neira).
Aquests grans operadors semblen ara un dels pocs guanyadors en mig del desastre. Operadors amb centres de decisió llunyans, que tributen poc i malament, dels que podem esperar intel·ligència per cuidar el teixit creatiu local, però no empatia o complicitat.
En resum, i en la línia de moltes altres reflexions, també per als cinemes la pandèmia accelera la digitalització, amb els reptes (i oportunitats) que implica.
[Algunes de les referències als articles cal agrair-li a Juan Herbera, Rafael Molina i a Javier Ibacache]
[1] https://www.reuters.com/article/us-health-coronavirus-usa-events/most-americans-to-avoid-sports-other-live-events-before-coronavirus-vaccine-reuters-ipsos-idUSKCN22A2AK
Nearly 3 of 4 Americans Say They Won’t Attend Games Without Coronavirus Vaccine Developed
