La cultura en viu i de recinte està immersa en un procés d’innovació com potser no l’havia viscut en els darrers 50 anys (per no dir-ne molts més). Ara sí, gran part de les organitzacions estan iniciant el seu procés de transformació digital.
Però, a la vegada que podem constatar avenços significatius, també s’albira el perill de perdre el focus. Això no va de tecnologia, això va de comunitats.
L’èxit o fracàs de la digitalització del sector cultural en general, o d’un projecte en particular, no dependrà del canal, de la seva tecnologia. Cal escollir bé, però existeixen solucions tecnològiques usables i que seran cada vegada més assequibles (la tecnologia és o serà una commodity).
“L’èxit o fracàs de la digitalització dependrà de la capacitat per convocar comunitats digitals suficients en mida i compromís”
Tampoc dependrà de la disponibilitat d’un extens catàleg, tot i que és evident que a l’entorn digital la rellevància és més cara i necessitem plataformes que sumin talent i propostes. Productores, promotores, creadors, intèrprets, administracions, grans institucions… estan cridats a unir forces [veure Corolari de l’article], o serà impossible emergir enmig de l’oceà digital des de la proximitat i un mercat petit.
L’èxit o fracàs de la digitalització dependrà, fonamentalment i per sobre de tot, de la capacitat de les organitzacions culturals per convocar comunitats digitals suficients en mida i compromís. En d’altres paraules, dependrà de la capacitat sumar persones al voltant del seu perquè, expressat com a relat dels seus continguts, també en la dimensió digital.
Per això, qualsevol projecte digital, ja sigui el d’una organització individualment o del projecte d’agregació sectorial que (esperem) vindrà, ha de comptar amb:
- el millor catàleg,
- la tecnologia adequada i,
- des del moment 0, una estratègia per a desenvolupar els seus públics.
Perquè, només en el desenvolupament de l’audiència podrem competir amb els grans operadors globals: la proximitat, la coetaneïtat, mirar la realitat amb el mateix prisma, ens aporta un mínim avantatge. En tecnologia i catàleg tenim les de perdre davant grans corporacions amb recursos (pràcticament) il·limitats.
“la clau, doncs, continua al mateix lloc de sempre: en el desenvolupament de les audiències”
Sense un email en el moment adequat amb un contingut rellevant, sense una selecció personalitzada de propostes a la plataforma, sense una comunicació segmentada i correctament canalitzada, sense un servei humanitzat i proper, a l’hora de la veritat, al vespre, cansats, al sofà… la novetat de Netflix guanyarà.
El repte global és enorme, però tenim opcions. Hem de recórrer a l’optimisme de la voluntat i confiar que la societat necessita i valorarà les propostes que des de la proximitat demandaran més qualitat que quantitat d’atenció, que la capacitat d’interpel·lació que tenim entre nosaltres només pot ser imitada des de Los Gatos (California).
No perdem el focus. No elevem el mitjà, la tecnologia, els continguts i els seus nous formats a categoria de finalitat. El focus ha de continuar sent l’usuari. Cal que siguem rellevants per a una comunitat.
Corolari (i, en realitat, idea central de l’article)
Si això va d’audiències, les audiències digitals han de ser grans i necessitem un catàleg ampli i rellevant, que competirà globalment: necessitem sumar esforços (talent, recursos, continguts) per crear una plataforma que les uneixi totes. Molt probablement el nostre mercat proper pugui sostenir una o cap plataforma exitosa. Tothom hi està interpel·lat. Els grans operadors i institucions, amb majors capacitats, més.
Que la dificultat de posar d’acord a tants agents o els reptes tecnològics que implica no ens facin oblidar que, al final, la clau i el més difícil serà connectar i ser útils a una comunitat diversa i complexa, plena de nínxols i hiperfragmentada.
